somnisdelalaura

Últim post de l'Antàrtida....quin viatge, quin somni!!

2011-12-31T09:36:00.000-08:00

My antarctic blog en castellano:

http://antarctica-dreams.blogspot.com/

mmmmm....Havia dit això abans???..(jeje)....per si de cas ho repeteixo:

I LOVE ANTARCTICA!!!!!!

Si ja abans d'anar-hi, estava enamorada...ara després d'haver-hi estat l'amor és incondicional!! Quin continent, quins paisatges, quines sensacions i quines ganes de tornar-hi que tinc ja!!!!

Un altre somni complert, indescriptible.....ara els somnis continuen...s'ha de tornar a l'Antàrtida!!

Mentrestant deixo fotos de postal, de la preciositat de l'espectacle visual que et regala la natura en aquest lloc tan especial...ANTÀRTIDA...tornarem a veure'ns...això és segur!!

Muakssssssssss ANTÀRTICS!!!

My antarctic blog en castellano:

http://antarctica-dreams.blogspot.com/

Mapa de la ruta que vam fer

Exploradors antàrtics...uns herois!!

2011-12-31T09:10:00.000-08:00

M’agradaria fer un post una mica resum d’alguns exploradors antàrtics dels que no he parlat gaire durant el blog…( de resum no té res..aviso!! que foto un rotllo que a qui no l’interessi ja es pot saltar el post…..!!!)

És un post dedicat a tots aquells herois que van decidir anar a descobrir aquest continent que em té fascinada…l’Antàrtida. I quan es llegeixin les històries si us plau, imagineu el que devia ser, sense gore-tex, plumes, ni wind stoppers, ni forros polares , ni barritas energètiques, ni osties …jersey de llana i jaqueta impermeable…i andando!!!!! Jo cada vegada que ho llegeixo, al.lucino ,…….EXPLORADORS ANTÀRTICS….UNS HEROIS DE VERITAT!!!

Dumont d'Urville

El segon viatge de l'Astrolabe (1837-1840)

Ruta del segon viatge de l'Astrolabe (1837-1840). El rei Lluís Felip va aprovar el pla i les instruccions van ser preparades per Claude du Campe de Rosamel (1774-1848), llavors ministre de la Marina i les Colònies. Se li va ordenar que l'objectiu de l'expedició era el Pol Sud Magnètic i reclamar per a França, i si això no fos possible, l'expedició de Dumont hauria igualar la latitud més al sud dels 74 ° 34'S assolits el 1823 per James Weddell. Així, França es va convertir en part de la competència internacional per l'exploració polar, juntament amb els Estats Units i el Regne Unit. [10]

Durant la travessia van suposar creuar vint graus i un corrent occidental, a bord hi va haver més desgràcies, inclosa la pèrdua d'un home. Creuant el paral · lel 50 ° S, van experimentar inesperades caigudes en la temperatura de l'aire i de l'aigua. Després de completar la cruïlla de la Convergència Antàrtica, el 16 de gener, als 60 ° S van veure el primer iceberg i dos dies més tard els vaixells es van trobar enmig d'una massa de gel. El 19 de gener l'expedició va creuar el Cercle Polar Antàrtic, amb celebracions similars a les cerimònies d'encreuament de l'Equador, i van veure terra aquesta mateixa tarda.

Els dos vaixells van navegar lentament cap a l'oest, vorejant les parets de gel, i a la tarda del 21 de gener alguns membres de la tripulació van desembarcar en una illa rocosa i van hissar la bandera tricolor francesa.

Dumont la va cridar punta Geologia (Pointe Geologia) i la terra més enllà, Terre Adélie (Terra Adelia), en honor a la seva esposa. L'únic explorador antàrtic que li va dedicar algun descobriment a la seva dona, i per la qual també anomenem als pingüins Adelie.

Otto Nordenskjöld

Expedició Antàrtica Sueca de 1901-1904

Va liderar l'Expedició Antàrtica Sueca de 1901-1904, a bord del vaixell Antarctic. L'expedició va visitar les illes Malvines, i el vaixell, comandat pel marí antàrtic Carl Anton Larsen, va deixar al grup de Nordenskjöld a la illa Cerro Nevat (Snow Hill), una illa adjacent a la costa oriental de la península Antàrtica. Nordenskjöld va passar l'hivern a l'illa Cerro Nevat, mentre el Antarctic va tornar a les Malvines. El següent estiu Larsen es va dirigir de nou al sud, intentant tornar amb el grup de Nordenskjöld, però va quedar atrapat en el gel, el qual eventualment va impactar i va trencar el casc, obligant a Larsen i la seva tripulació a passar l'hivern en un improvisat refugi en illa Paulet.

La manca de notícies sobre Nordenskjöld mobilitzar suecs, francesos i argentins per organitzar una expedició de rescat.

Larsen i Nordenskjöld finalment es van trobar en el seu refugi en badia Esperança a finals de 1903, on van ser rescatats per la corbeta de l'Armada Argentina ARA Uruguai (al comandament del capità Julián Irizar), la qual havia estat enviada quan el Antarctic havia fallat en el seu intent de tornar a Amèrica del Sud l'any anterior. Malgrat la seva final i de les grans penúries sofertes, l'expedició va ser considerada un èxit científic.

Nordenskjöld i Sobral.

Nordenskjöld ha concretat durant la seva accidentada campanya diversos assoliments significatius entre ells haver aconseguit la màxima penetració per terra, fins llavors, cap al pol sud, en haver arribat als 66 graus 33 'de latitud sud. D'altra banda ha precisat la fins llavors incerta geografia de la zona, havent explorat gran part de la costa oriental de la Península Antàrtica, incloent terme Longing, illa James Ross, l'arxipèlag de Joinville, i l'arxipèlag Palmer, i realitzat les observacions magnètiques previstes.

El més sorprenent descobriment realitzat per la seva expedició és la troballa a l'illa Seymour de restes fòssils d'animals prehistòrics. Les evidències que es van consolidar amb noves troballes en les següents dècades suggereixen que la inhòspita regió ha gaudit en altres èpoques de temperatures tropicals.

L'expedició que va portar el nom de Nordenskjöld a la fama també li va portar un enorme cost, deixant-lo extremadament endeutat.

Roald Amundsen

El descobridor del pol Sud Geogràfic

Després de la seva expedició al pas del nord-oest, Amundsen va planejar una expedició al Pol Nord, pel que faria ús del Fram, el vaixell propietat de Fridtjof Nansen que aquest explorador havia utilitzat en les seves exploracions àrtiques. Després de tenir notícies que Robert Peary s'havia avançat a ser el primer home en el Pol Nord, Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el Pol Sud.

Amundsen no va fer públic el seu canvi de plans de manera immediata, davant la possibilitat que Nansen es negués a prestar el Fram per al viatge antàrtic. En assabentar-se Nansen, va recolzar l'expedició. Quan va arribar a l'illa de Madeira, Amundsen va enviar per telegrama la notícia de la seva expedició a Robert Falcon Scott, un altre explorador que pretenia aconseguir el Pol Sud i que seria el seu rival en aquesta carrera.

El 14 gener 1911 va arribar el Fram a la Plataforma de Gel de Ross, al mar del mateix nom. Allà va ancorar el vaixell en la Badia de les Balenes i Amundsen va aixecar el seu campament, al que va cridar Framheim. Scott, per la seva banda, s'havia establert en MacMurdo Sound, 96 km més lluny del pol que Amundsen. Mentre els plans de Scott eren seguir la ruta d'Ernest Shackleton per la Glacera Beardmore fins a la Meseta Antàrtica, Amundsen pretenia crear la seva pròpia ruta, i va decidir pujar els Montes Transantárticos fins arribar a la Meseta Antàrtica.

El vaixell Fram

Amundsen i el seu equip van partir el 19 d'octubre de 1911 amb quatre trineus i 52 gossos de raça groenlandesa, liderats per la femella Etah. L'aliment de l'equip constava d'una ració personal diària de 380 g de galetes, 350 g de pemmican, 40 g de xocolata i 60 g de llet en pols, mentre que els gossos van ser alimentats amb 500 g de pemmican diaris.

En les Muntanyes de la Reina Maud, van aixecar un campament que rebria el nom de la Carnisseria, en el qual serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria emprada per alimentar els gossos supervivents, i la resta s'emmagatzemaria per al viatge de tornada. Sotmesos a tempestats en creuar per senders bastant escarpats, van arribar als 87 ° el 4 de desembre i el dia 7, tres dies després, aconseguirien el punt més al sud de l'expedició de Shackleton: 88 ° 23 'Sud, quedant a 180 km del pol sud.

El pol sud va ser aconseguit el 14 de desembre de 1911, 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va aixecar en ple pol el seu campament, anomenat Polheim. Va decidir deixar una botiga amb una carta al seu interior que donava testimoni del seu assoliment, en el cas que l'equip no pogués tornar a Framheim. L'expedició de Scott, bastant desafortunada, aconseguiria el pol 34 dies després.

L'equip va tornar a Framheim el 25 de gener de 1912, amb 11 gossos, després de 99 dies de viatge d'anada i tornada al pol.

Davant la falta de mitjans de comunicació, l'èxit d'Amundsen no va ser anunciat públicament sinó fins al 7 de març de 1912, quan l'equip va arribar a Hobart, a Austràlia. Tot el seu viatge seria narrat en el seu llibre El Pol Sud: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", 1910-1912.

Comparació de les expedicions d'Amundsen i Scott

La gran diferència estratègica entre ambdues expedicions va ser que Amundsen va basar el seu transport exclusivament en trineus amb gossos groenlandesos, mentre que Robert Falcon Scott va comptar amb l'ús de cavalls mongols. Amundsen va decidir sacrificar diversos gossos abans d'arribar al pol i emmagatzemar la carn per al retorn; aquesta estratègia li va permetre minorar el pes de l'aliment dels gossos i assegurar l'alimentació dels animals supervivents en el viatge de tornada.

Els cavalls de Scott havien de carregar sacs amb civada per a la seva alimentació, la qual cosa augmentava el seu pes i les seves possibilitats d'enfonsar en la neu. Un altre desavantatge és que als cavalls la suor se'ls congelava a la pell mentre que els gossos regulen la seva temperatura sense suor. De manera addicional, sembla ser que l'expedició d'Amundsen comptava amb un millor equipament i vestit de major resistència al fred. Tots els cavalls de Scott van morir i l'equip va haver de valer de la seva pròpia força. A més, Scott va agregar en l'últim moment un membre extra en l'equip, el que va motivar un desajustament en les racions alimentàries.

Mentre que Amundsen va realitzar un viatge eficaç i sense grans contratemps, Scott va arribar amb greus penúries al pol, va trobar la botiga d'Amundsen, i tant ell com el seu equip van morir durant el viatge de tornada a causa de la seva falta de preparació, roba inadequada i absència de queviures suficients. A més també tenien problemes interns. Així Lawrence Oates es va enfrontar amb Scott en diverses ocasions, per temes relacionats amb la forma de dirigir l'expedició, una vegada va escriure al seu diari: «Myself, I dislike Scott intensely and would chuck the whole thing if it were not that we are a British expedition ... Scott 'is not straight, it is Himself first, the rest nowhere ... »(" No m'agrada gens Scott i el llençaria tot a rodar si no fos perquè som una expedició britànica ... Scott no actua amb rectitud, la seva primera preocupació és ell mateix, la resta no li importa ..."). Oates es va deixar morir per no entorpir la marxa de Scott, qui potser no hagués mort d'haver seguit els consells d'Oates.

D'altra banda, en el seu llibre An empire of ice, del guanyador del Pulitzer Edward J. Larson indica que Scott va posar la ciència com un objectiu prioritari en la seva conquesta del Pol Sud, a diferència d'Amundsen, visions per cert contraposades que ja han estat tractades per altres autors, de fet, l'expedició de Scott estava conformada per només quatre dels seus homes, deixant als altres 27 (entre científics i oficials navals) al campament base realitzant mesuraments científiques o fent exploracions paral · leles, mentre que en ruta al Pol Sud, el grup de Scott ocupava temps addicional a prendre mostres geològiques, meteorològiques i biològiques, moltes de les quals van resultar contenir restes fossilitzades d'una flora del paleozoic coneguda com Glossopteris, prova definitiva de la connexió entre l'Antàrtida i la resta dels continents, evidencia que havia estat buscada infructuosament per dècades. Amundsen en tant, instal · lar un campament a 100 km del Pol Sud i va iniciar camí ràpidament, en efecte, respecte a Scott, aquest autor acota que

«(...) Fatalment va quedar en desavantatge en la seva competència davant del noruec Roald Amundsen, un aventurer polar de provada habilitat a qui només li importava guanyar la carrera.

Robert Falcon Scott

Després de la seva mort: la llegenda de «Scott de l'Antàrtida» La notícia de l'èxit d'Amundsen va arribar a Europa abans que es conegués el destí sofert per Scott i els seus homes. Quan la seva tràgica història va ser publicada, el relat de Scott va fer estremir el cor dels britànics. El seu diari es va convertir en un èxit de vendes, el heroisme del capità Lawrence Oates, que no va dubtar a sacrificar per tal de proporcionar als seus companys majors possibilitats de salvació, el van convertir en un heroi, només superat en popularitat per Scott, qui ràpidament va ser elevat a la categoria de llegenda, convertint-se en el major heroi de la Royal Navy des Horatio Nelson, i en el primer gran heroi britànic del segle XX.

L'exemple de Scott, Oates i els altres, enfrontant-se a la mort amb els llavis entumits, mentre realitzaven esforços sobrehumans lluitant contra l'aclaparadora força de la natura, va ser immortalitzat en llibres i pel · lícules, i una estàtua de Scott realitzada per la seva esposa Kathleen ( escultora) va ser erigida a la Plaça Waterloo de Londres.

Quan es va establir una base permanent d'investigació al Pol Sud, va ser batejada com Estació Polar Amundsen-Scott.

El dramàtic final del viatge va fer que els britànics oblidessin que l'honor de ser el primer a arribar al Pol Sud havia estat per a un noruec. Scott s'havia convertit en una llegenda tràgica, més apreciada que el simple èxit geogràfic que hagués obtingut, i l'estima que els seus compatriotes li tenien prou feines va disminuir durant la Primera Guerra Mundial, que començaria al cap de poc temps.

La llegenda de Scott va romandre inalterable durant seixanta anys, fins que historiadors revisionistes van començar a desmuntar-la, especialment una despietada biografia comparada de Roland Huntford, publicada el 1979 amb el títol Scott and Amundsen / The Last Place on Earth (Scott i Amundsen / L'últim lloc de la Terra), que destruïa la llegenda i criticava les motivacions, el lideratge, el judici i la capacitació de Scott. Publicat en una època en què els valors que exemplificava l'odissea de Scott no estaven tan de moda, aquesta visió revisionista de l'heroi antàrtic va obtenir un gran suport entre el públic, tant, que va arribar a reemplaçar a la llegenda original, la qual cosa va motivar que el modern explorador polar Ranulph Fiennes publiqués una obra que defensava la reputació de Scott ("Captain Scott", 2003).

Els revisionistes han adduït que en atorgar el comandament de l'Expedició Discovery a Scott, s'havien sobrevalorat les seves capacitats, ja que no era més que un relativament jove oficial de torpedes, sense cap experiència a l'Antàrtic. Com a prova d'això, apunten el fet que el Discovery es va quedar tan congelat en el gel que va estar a punt de perdre irremeiablement. No obstant això, va ser el mètode emprat per a la travessia a peu el que rep les crítiques més severes.

Scott i els seus homes quan van descobrir que
Amudsen havia arribat abans.

La insistència de Scott a utilitzar ponies de Sibèria en la seva primera expedició, per a posteriorment optar perquè fossin els homes qui arrosseguessin tot l'equip fins al Pol, en comptes d'utilitzar trineus tirats per gossos, és la principal diferència entre ambdues expedicions. Scott va utilitzar gossos, però només fins la Glacera Beardmore, mentre que Amundsen, un conductor de gossos més experimentat, els va utilitzar durant tot el viatge. Potser la seva resistència a portar als gossos fins a més lluny es devia al fet que Scott va admetre en una ocasió que avorria la idea de sacrificar als gossos per alimentar als altres. La biografia de Fiennes suggereix que potser Scott simplement va utilitzar el mètode que li va funcionar millor durant l'Expedició Discovery. No obstant això, el mateix Scott escriu en el seu diari que considera que aquest mètode, encara que més dur físicament, era superior moralment al d'emprar gossos, el que probablement va fer que a l'hora de decidir optés per la solució menys eficient. No obstant això, Scott no estava tancat a altres possibles opcions, va ser el primer a fer intents seriosos d'utilitzar mitjans motoritzats, reconeixent encertadament que aquest seria el futur dels viatges a través del gel.

Els crítics també han assenyalat que, a diferència d'Amundsen, Scott no va buscar l'assessorament dels indígenes dels climes àrtics, els indubtables experts en la supervivència en un clima tan advers. Per ser precisos, aquestes crítiques haurien de dirigir-se a la Royal Navy, no a Scott, que simplement va seguir les indicacions i consells dels seus predecessors a l'Antàrtic i els seus superiors de la Royal Navy, que no havien après tant dels inuit com Amundsen a Noruega o Robert Peary als Estats Units. Veient les fotos de Scott i els seus amb la seva vestimenta per a la neu gairebé es pot sentir el fred. El fet que Scott estigués a punt de salvar-suggereix que un únic factor podria haver marcat la diferència, potser podrien haver sobreviscut si haguessin portat roba d'abric d'estil inuit, o potser si haguessin seguit una millor dieta, o si han estat millors esquiadors o si han viatjat amb menys pes.

Scott escrivint el seu diari

Malgrat les moltes crítiques dels revisionistes, la principal causa del fracàs de Scott van ser les extraordinàriament adverses condicions meteorològiques que va trobar en el seu viatge. Ara se sap que la ruta sobre el costat oest de la Barrera de gel de Ross (la que va seguir Scott) pateix un temps pitjor que la ruta més a l'est que va usar Amundsen. A més, Scott es va enfrontar a una meteorologia que només es dóna un cop cada cent anys, amb temperatures 20 ° més fredes que de costum i amb torbs durant diversos dies. Les baixes temperatures que es van trobar en la Barrera de gel de Ross van dificultar el lliscament dels seus trineus, l'esforç que van haver de fer podria comparar-se a empènyer una banyera plena a través del desert del Sàhara. Scott i Simpson, el meteoròleg de l'expedició, van estimar que les temperatures serien prou altes com per permetre als trineus lliscar amb facilitat. Un altre efecte del fred extrem va ser l'escassetat de combustible. Havien deixat dipòsits de combustible al llarg de la ruta, però quan els van necessitar es van trobar que molts estaven buits, ja que les soldadures dels mateixos havien cristal · litzat a causa de les baixes temperatures.

D'altra banda, l'esforç d'arrossegar els trineus requeria la ingesta d'unes 5.000 calories diàries, i en aquella època, llevat probablement els inuit, no es coneixia la importància de seguir una dieta molt rica en greix. Scott portava una gran quantitat de carn seca (pemmican) que no era massa rica en greix. L'extrema pèrdua de pes motivada per l'esforç físic va reduir també el greix corporal, i amb ella l'aïllament del fred. Encara que les causes precises de la mort de Scott segueixen sent objecte de debat, sembla que van ser la inanició, l'esgotament, el fred extrem i l'escorbut (malaltia provocada per una alimentació deficient en vitamina C) els qui van contribuir a la mort de Scott i els seus homes.

Scott també va demostrar una gran dedicació a la ciència. Mentre que Amundsen es va limitar a arribar al Pol i tornar amb vida, l'expedició de Scott era eminentment científica. Encara que s'estaven morint, Scott i Wilson es detenien a recollir mostres geològiques, de les quals portaven uns 14 kg quan van morir. Encara que la doble motivació de l'expedició comprometia el ja de per si reduït marge de seguretat de l'expedició, la ciència era important. Entre les mostres trobades al costat de Scott hi havia un tros d'hulla extret en la Serralada Transantártica, el que provava que el continent havia d'haver tingut un clima temperat en un passat llunyà. Aquest descobriment va ser de la major importància per a la geologia, ja que afegia evidències de pes a favor de la teoria de la tectònica de plaques. Els expedicionaris van prendre dades meteorològiques pràcticament fins a la seva mort. Els diferents objectius d'ambdues expedicions destaquen les diferents solucions als problemes i decisions preses pels seus respectius líders.

Els membres de la partida de relleu que va trobar a Scott i els seus companys sis mesos després de la seva mort, han assenyalat el punt exacte on havien mort mitjançant un monticle de neu coronat per una creu de prou factura; alguna cosa després, abans del retorn del Terra Nova el gener de 1913, els fusters del vaixell van fer una gran creu de fusta on van gravar els noms dels morts i el vers del poema Ulysses de Tennyson: "Lluitar, buscar, trobar i no rendir-se mai". Aquesta creu va ser col · locada sobre Observation Hill, turó que domina Hut Point (on estava la caserna general de Scott en terme Evans). Scott i els seus camarades van morir en una glacera molt proper al mar. A la dècada de 1970, sir Peter Scott, l'únic fill del capità Scott, va visitar tan modest memorial. Pocs mesos més tard, les restes de Scott i els seus camarades van ser llançats al mar.

Scott i Amundsen: En aquella època es considerava que el primer explorador que arribés un territori salvatge obtenia drets territorials sobre qualsevol altra exploració posterior en aquest territori. Així, Shackleton va prometre a Scott que no utilitzaria la base establerta per l'Expedició Discovery en McMurdo Sound, però el 1907 les circumstàncies van obligar a trencar la seva promesa, fet aquest que Scott recordaria amb ressentiment. El mateix sentiment de propietat seria l'arrel de l'enfrontament entre Scott i Roald Amundsen el 1911, que es va anomenar "Dash to the Pole" (La carrera fins al Pol), així, el britànic considerava que la seva anterior expedició li havia donat el dret de ser el primer en arribar al Pol Sud i, per tant, Amundsen pretenia aconseguir una meta que no li corresponia. Scott també es mostrava ressentit pel fet que Amundsen no declarés el seu veritable objectiu al començament del seu viatge, el que va ser considerat com una jugada bruta. És important saber que Scott no va voler utilitzar gossos en la seva segona expedició, sinó cavalls, per una trista experiència anterior, quan va haver de sacrificar els seus gossos perquè aquests havien ingerit peix enverinat. Amundsen, per descomptat, va utilitzar gossos, va portar més gossos que menjar per a ells, amb el pla que-arribat el moment-alimentària a part dels gossos amb altres gossos. Aquest sacrifici premeditat no estava en l'esperit de Scott, qui ni tan sols considerar sacrificar els cavalls, el que podria haver contribuït a la seva salvació.

Ernst Shackelton (my idol!)

1914 - 1916 Expedició Imperial Trans-Antàrtica (Expedició Endurance)

L'Expedició Imperial Trans-antàrtica va partir de Londres l'1 d'agost de 1914 amb l'objectiu de travessar l'Antàrtida des d'un lloc proper a la Badia Vahsel, al sud del Mar de Weddell, arribar al Pol Sud i continuar fins a la Illa de Ross en l'extrem oposat del continent.

L'objectiu de la missió va ser abandonat quan el vaixell HMS Endurance va quedar atrapat en el gel prop del seu destí en la Badia Vahsel. Shackleton i els seus homes van fer el humanament possible per alliberar el vaixell, però lentament el gel va començar a comprimir el casc de l'embarcació que els servia de refugi.

Més tard quedaria destrossat, aixafat pels blocs de gel que el tenien atrapat, i finalment es va enfonsar el que va obligar a la tripulació del vaixell i els membres de l'expedició a abandonar la seva localització i sacrificar els seus gossos per poder alimentar-se.

Endurance, atrapat pel gel

Shackleton i els seus homes van haver de fer un viatge èpic, arrossegant els bots i travessant el gelat Mar de Weddell, mentre es traslladaven, els gels en moviment van contribuir a apropar al seu destí i posteriorment van haver de vogar en pot fins a la Illa Elefant, a l'arxipèlag de les Illes Shetland del Sud (Illes Pilot Pardo, segons la denominació oficial xilena).

la James Caird

Un cop allà, van reconstruir un dels seus petits pots, sacrificant els últims gossos i Shackleton acompanyat de cinc homes van navegar fins a la illa Sant Pere, en les Georgias del Sud a la recerca d'ajuda. Aquest viatge, realitzat a finals de la tardor Antàrtic (abril-maig), embarcats en una barca de tan sols 6,7 metres d'eslora (la James Caird), a través del Pas Drake fins a Sant Pere, era arriscadíssima i possiblement no tingui rival en la història de la navegació. Van tocar terra a la costa sud de l'illa.

Shackleton sabia que hi havia una estació balenera a l'altre costat de l'illa i la van travessar escalant una serralada que la recorria com si fos la seva espina dorsal, en 36 hores en un igualment notable viatge (caldria destacar que l'interior de l'illa encara no havia estat cartografiat). Allà van trobar l'ajuda necessària per poder comunicar la seva situació.

En el seu diari Shackleton descriu l'experiència alucinatoria de sentir-se acompanyats per un desconegut durant aquesta marxa, el que donaria lloc a una famosa referència literària en el poema La terra erma de TS Eliot:

When I count, there are only you and I together

But when I look ahead up the white road

There is always another one walking beside you

Els 22 homes que havien estat a l'illa Elefant van ser rescatats per Shackleton, que va arribar a Punta Arenas, al mes de juliol, en ple hivern antàrtic. Després de tres intents infructuosos per culpa dels blocs de gel.

Shackleton primerament sol · licitar ajuda al govern uruguaià, que va enviar al vaixell "Institut de Pesca N ° 1", comandat pel tinent Ruperto Elichiribehety, aquesta expedició no va tenir èxit ja que si bé el vaixell era de ferro no estava preparat per trencar els gels. La mateixa va partir el 9 juny 1916 de Montevideo, arribant a port Stanley, on se'ls uneix Shackleton, advertint dels problemes que podien haver. El 21 de juny arriben, sent la primera vegada que navegava un vaixell amb casc de ferro per aquestes latituds. Després de infructosos intents, a causa de les males condicions, els icebergs i la possibilitat de pèrdua de vida dels marins, Shackleton va decidir anar a Punta Arenas per obtenir un altre auxili. El dia 12 de juliol la tripulació torna a Montevideo.

Després va sol · licitar ajuda al govern xilè, que va enviar al escampavía Yelcho, comandat per Luis Pardo Villalón, que en un no menys èpic viatge, va aconseguir arribar a la illa Elefant, al migdia del 30 d'agost de 1916.1 Atès que tota la tripulació de l'Endurance va sobreviure sense perdre un sol home, les encertades i perilloses decisions de Shackleton en aquesta ocasió continuen sent posades com a model de lideratge en condicions extremes, 2 anys a l'Antàrtida ... i sense morir un sol home .... sense paraules!

Icebergs: el perquè dels seus colors

2011-12-31T07:47:00.000-08:00

Colors i formació dels icebergs.

Explicació que he trobat per internet dels color que tant m'apassionen dels meus estimats icebergs:

Els icebergs vells són blaus, els joves, no. L'edat d'un iceberg pot influir en el seu color ... però no sempre. La superfície de l'iceberg també és un factor que influeix en el seu color. Si hi ha una capa de neu que el cobreix o una superfície aspra, un iceberg antic es veurà més blanc.

Els icebergs són blaus per la refracció. La refracció de la llum té lloc quan els raigs de llum ingressen en un mitjà on la velocitat de transmissió de la llum és diferent. Pensa en el que passa quan submergeixes part d'un objecte recte, com un llapis, en l'aigua. L'objecte sembla doblegar-se en la superfície. Encara que hi ha una mica de refracció en les glaceres, l'efecte és insignificant i no pinta els icebergs.

Les glaceres són blaves per la dispersió de la llum, el mateix fenomen pel qual el cel es veu blau. Veiem el cel de color blau a causa d'un efecte denominat "dispersió de Rayleigh", que es produeix quan la llum del sol rebota contra les molècules de l'atmosfera. La dispersió de Rayleigh es produeix més que res per la interacció de la llum amb les molècules d'aire.

Com es formen els icebergs?

Els icebergs provenen de les glaceres, enormes camps de gel i neu que es mouen lentament. Es formen en zones on neva molt, on la neu no es fon del tot en la temporada més tèbia. La neu s'acumula any rere any. El pes de la neu de cada any comprimeix a la neu de sota, compactada i fent que la neu més antiga cristal · litzi i es formi gel més dens.

La força de gravetat i el pes del gel, combinats, fan que una glacera flueixi o es mogui. Una glacera de muntanya es mou pendent avall i, si una glacera és a prop d'una zona costanera, es mou cap a l'oceà. On la glacera es topa amb l'aigua, contínuament es trenquen i cauen grans trossos de gel de la cara de la glacera en un procés que es coneix com "despreniment". És així com neixen els icebergs. Un cop a la deriva, els icebergs queden a mercè dels corrents oceànics i el vent.

L'acció de les onades sota l'aigua i l'erosió del vent sobre la superfície esculpeixen els icebergs, donant-los formes interessants.

El color de l'aigua

Abans que res, necessitem entendre per què la neu es veu blanca. Al congelar i formar neu, l'aigua es cristal · litza. Quan mirem de prop un floc de neu, revela les seves moltes facetes, que són gairebé com les d'un diamant tallat. Aquestes facetes o superfícies reflecteixen la llum. A mesura que la neu s'acumula, els flocs de neu atrapen una gran quantitat d'aire. Si plenes un got fins a la vora amb neu i després la empenys cap a dins i deixes que es fongui, veuràs que la major part del que creies que era aigua congelada ... ¡En realitat era aire! Com la neu conté molt aire atrapat, la llum que incideix en ella pot reflectir-se en les seves moltes superfícies internes. Percebem aquesta llum com de color blanc.

La neu es veu blanca i, si plenes d'aigua un got transparent, es veu incolora. Llavors, com pot ser que quan mirem l'oceà, l'aigua es veu blau? La resposta està en les longituds d'ona de la llum. La llum visible és en realitat una combinació de moltes longituds d'ona de llum diferents. Cadascuna d'aquestes longituds d'ona té associada una quantitat diferent d'energia. Si la llum es refracta a través d'un prisma, es poden veure tots els colors de l'espectre com un arc de Sant Martí. Els colors sempre apareixen en el mateix ordre: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta.

L'aigua és molt més densa que l'aire. És per això que a mesura que la llum travessa l'aigua, les longituds d'ona de llum més febles (les de l'extrem vermell de l'espectre) ràpidament queden pel camí, mentre que les de l'extrem blau arriben a la major profunditat. Veiem el blau com el color de l'oceà.

Què fa que els icebergs siguin blaus?

Sabem que els icebergs es componen de neu i que la neu es veu blanca. De fet, la majoria de la gent pensa en un iceberg com un gran tros de gel blanc i molts icebergs són, en realitat, blancs o grisos. Llavors, per què veiem icebergs blaus?

El gel de les glaceres ha estat sota una enorme pressió durant milions d'anys. La compressió elimina l'aire i les superfícies reflectants de l'interior del gel. Alguns glaceres són molt antics, mentre que altres són més joves. Els icebergs que surten de les glaceres joves no han estat sotmesos a tanta compressió. Per tant, encara queda molt aire i moltes superfícies reflectants dins de l'iceberg. L'iceberg torna reflectida gran part de la llum que incideix en ell com a llum blanca.

Els icebergs de les glaceres més antics contenen poc aire o superfícies reflectants. Per això, quan la llum incideix en l'iceberg, no rebota. En lloc d'això, la llum és absorbida. Igual que en l'aigua, les longituds d'ona de la llum més llargues de l'espectre visible (vermelles o verds) són absorbides, de manera que la llum que surt del gel és color blau o blau verdós. Això és el que torna "blau" un iceberg. Consisteix simplement en que captura la llum emesa pel sol i deixa escapar res més que les longituds d'ona de la llum de major energia. Espero que aquesta explicació els ajudi a comprendre per què hi ha icebergs blaus.

The best staff and crew in the world: Ushuaia's!!!

2011-12-31T03:08:00.000-08:00

Al nostre vaixell hem trobat un equip humà i professional, increible, el millor que hauríem pogut trobar!!! molt catxondos, professionals, simpàtics , .....sobren les paraules.........perfectes!!! Els presento:

Per començar el nostre estimat vaixell Ushuaia, the best Antartic vessel!!

http://www.antarpply.com/eng/index.php

Mauricio i Alejandro, el geòleg i el biòleg:

El nostre Super Leader Expedition, Sebas:

el super Assistant Leader Expedition, Agus:

El nostre barman preferit, Hugo:

Alejandro i Cecilia, la ornitòloga:

Aquests són només uns pocs, al vaixell hi havia molta més tripulació que fan una feina impressionant, els cuiners, els zodiac drivers, staff hotel, el capi, els mariners, els cambrers,etc...TOTS ells uns autèntics professionals dels peus al cap, però a més molt divertits i propers!!.

Quins bons moments hem passat amb ells, quins riures i quines experiències....SÓN ELS MILLORS!!

GRÀCIES A TOTS PER HAVER FET QUE AQUEST VIATGE SIGUI INOBLIDABLE!!

Half Moon Island...last landing

2011-12-31T02:43:00.000-08:00

Dimecres 7 de desembre

Half Moon Island: últim landing.

Naveguem cap a Half Moon island, i SURT EL SOL!!! Quina visió de les Shetlands...impressionant!

Half Moon Island, és una illa de l'arxipèlag de les illes Shetland del Sud a l'Antàrtida. Es situa a 62 ° 35'44 "S 59 ° 54'12" O , a l’entrada de la badia Lluna al costat est de l'illa Livingston a uns 120 km al nord de la península Antàrtica.

Mesura 1 milla de llarg i la seva altura arriba als 101 metres, amb tres turons.

La fauna de l'illa Mitja Lluna consisteix en una colònia de pingüins de cara blanca BARBIJO (Pygoscelis antarctica), les anidandas del gavina àrtic (Sterna paradisaea), i la gavina cuinera (Larus dominicanus). Les balenes són abundants en la seva costa, però no em veiem cap.

Va ser coneguda pels caçadors de foques al començament de 1822 i lel seu nom va aparèixer en la carta de l'expedició Discovery II el 1935, per la seva forma de mitja luna.

Últim landing….estic MOLT, PERÒ QUE MOLT!! TRISTA………., jo no me’n vull anar….em vull quedar a l’Antàrtida…..tinc ganes de plorar i tot….bueno…a gaudir el màxim del nostre últim landing, sóc una privilegiada per haver pogut fer aquest viatge, .o sigui que de trista RES!!!!...a més com que sé que tornaré..jejeje..no fa falta dramatitzar…:-)

A la Halfmoon Island, trobem, una colònia de pingüins BARBIJO...NO M'HO PUC CREURE!!, no són PAPUA..jeje!! Són els que hem vist més., al final ja fèiem broma i tot, i jo li deia al Claudio, otro pingüino Papua...mira.... borra la foto!!..jajaja. No sé si podrem resistir l'emoció de veure un altre tipus de pinguí..és brooomaaaaa...sòn tots preciosos. Al final hem vist, pingüins Adelie, Papua (com no...) i Barbijo.

Els pingüins Barbijo, són molt macos , són com elegants, em donen la sensació que porten un frac...estem súper a prop, realment els pingüins no tenen por i a més són molt curiosos, són ells els que venen cap a tu!! I tu intentant deixar els 5 mts de distància...de vegades és impossible..!!!! Tens que fer marxa enrere..per prova la Bea amb el pingüí que li va directe!!

També veiem varies foques, en els seu estat habitual.....sense moure's....

Això s'acaba....aiiiiiiiiiiiiiiii quina pena..., hem de tornar al vaixell, i començar a fer via de tornada..ens espera un Drake "mogudet"....serà un Drake Shake en tota regla!!

Però encara queden per fer entrades del blog..unes quantes….

I LOVE ANTARCTICAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!

Shetlands del Sud - Deception Island....bany antàrtic!

2011-12-27T11:39:00.000-08:00

Dimecres 7 de desembre

Shetland del Sud- Deception Island

Ja estem a les Shetland del Sud, Deception Island, és un focus d'activitat sísmica i volcànica de l'Antàrtida, sent el principal volcà actiu de la conca de l'estret de Bransfield.
L'illa alberga al seu interior una gran badia, anomenada Foster, que té una estreta obertura d'uns 150 m, anomenada Manxes de Neptú, que la comunica amb l'exterior.

Sobre seu nom hi ha una llegenda: bàsicament parla del sentiment provocat en el seu moment per la creença que existien fabulosos tresors de pirates i bucaners que, un cop allà, no van aparèixer mai. Encara que, això sí, el veritable tresor de l'illa és el port natural protegit dels vents i relativament temperat, que baleners i caçadors de foques van utilitzar per molts anys per desenvolupar una molt lucrativa activitat comercial.

En 1839 el tinent nord-americà Charles Wilkes, va visitar l'illa i va fer estudis d'estratègia naval. Aquest mateix any el francès Jules Dumont D'Urville als vaixells Astrolabe i Zele, cartografiar l'illa.

El 1908, en el seu 2n viatge a l'Antàrtida, el francès Jean-Baptiste Charcot va visitar les companyies baleneres noruegues i la xilena.
Al març de 1941 el vaixell britànic HMS Queen of Bermuda va ser enviat a destruir dipòsits de carbó i tancs de petroli de l'antiga estació balenera noruega de la Hektor Whaling Company, que va operar entre 1912 i 1931, per prevenir la seva possible ús per alemanys durant la Segona Guerra Mundial.

El 4 desembre 1967 mitjançant un cable a l'Argentina es difonia la notícia: "Sobre la badia i les platges de l'illa Decepció, improvisadament cau una pluja de pedres" Durant el 5 de desembre de 1967 la precipitació pètria havia cessat, per donar pas a una enorme columna de gasos i vapors, que projectada fins a més de mil sis-cents metres, formava el típic fong eruptiu. La violenta explosió volcànica va destruir les bases xilenes Pedro Aguirre Truja, Gutiérrez Vargas i la base britànica . Aquesta última va ser reocupada des del 4 de desembre de 1968 fins el 23 de febrer de 1969.
En la primera dècada del segle XXI funcionen dues bases d'estiu, l'argentina Decepció i l'espanyola Gabriel de Castella.

Nosaltres vam baixar a la Whalers Bay, i vam veure totes les restes que han quedat de les bases baleneres……………………………. I després…………………………………………..ENS VAM BANYAR A L’ANTÀRTIDAAAAAAAAAAAAAAAA!!! Ueeeeeeeeeeeeeeeee, la Bea, Esther i jo, ……algunes proves….gràfiques!!!

Estava mooooooooooolt fredaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, però a la vorera, la sorra estava mooooooolt calenta, o sigui que vam entrar i sortir corrent, la veritat és que a la primera no ens vam mullar el cap......és que estava molt freeeeeeeeeeeeedaaaaaaaaaaa!!! Però va venir l’Agus i ens va dir….que: YA NOS ESTÁBAMOS METIENDO EN EL AGUA A MOJARNOS LA CABEZA…..Bea…tienes razón…lo teníamos que haber tirado al agua también jajajajaja….claro..... él con su equipación polar..tan fresco..pero, bé la veritat és que ens vam mullar el cap i TOT!! 2 vegades més!!! Que guapoooooooooooooooo!!!

Adéu Deception Island...ens queda un landing més només.....aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii quina pena........em començo a posar una mica trista......això s'acaba???? NO VULL!!!!!!

Minke Whale (!!!!!)

2011-12-24T01:45:00.000-08:00

Dimarts 6 de desembre

PARADISE BAY...MINKE WHALE!!

Encara estem fet el zodiac cruise per Paradise Bay.....quan ..............de sobte es sent el bufit d'una balena....bé la veritat és que jo no...ho va sentir el leader expedition, que era el nostre zodiac driver.....i veiem una balena de lluny, tots a la zodiac revolucionats, aixecats....ala! a prendre pel sac totes les normes de seguretat!! jajaja..

Però això no és tot.....la balena...VE CAP A NOSALTRES!!!!!.......NO M'HO PUC CREURE!!!! Quedem només 2 zodiacs, som les últimes abans de tornar al vaixell, la resta ja han tornat....és una balena Minke, neda una, 2 i 3 vegades per sota de la nostra zodiac, un bitxo de 10 mts.....mare meva....quines sensacions!!!!!!!...

Però, ja per acabar de rematar...ens treu el cap , 1,2,3,4 vegades...per mirar-nos.....Això es increïble!!! Ni els guies s'ho creuen!! El capità està dient pels walkies perquè tornem...i el Pablo (el guia de l'altre zodiac...) diu....DILE AL CAPI...QUE NI LOCOOOOOOO VUELVO AHORA!! ..i bé això és el que li va dir el Sebas...que tampoc es creia..el que estava passant.....el Carles Shackelton..anava dient....la balena ha vingut perquè en aquest zodiac hi ha molt bon rotllo.....doncs ja pot ser....!!! La Bea, Esther i jo estem amb el cor compungit.....bé..... crec que tothom....un home de l'altre zodiac comença a plorar de l'emoció...és que no us ho podeu imaginar....

Sabeu el que és que un animal tan llegendari, et tregui el cap a 5 mts de la teva zodiac per mirar-te......quines sensacions....

SÓN AQUESTES LES EXPERIÈNCIES QUE NO TENEN PREU A LA VIDA!!!!

Aiiii Paradise Bay....quantes coses m'has donat...no ho oblidaré mai....i no ens hi volien portar...:-).....aiiiiiiiiii.... ens arribem a perdre això...i si que hi ha un complot! :-)

Paradise Bay...2n landing Continental..(!!)

2011-12-24T01:12:00.000-08:00

Dimarts 6 de desembre

PARADISE BAY...2n landing continental!

Ja hem tornat de Port lockroy i és ara quan en teoria hauríem de començar a pujar cap al nord (snif snif....), m'estic acomiadant del paisatge de postal i de les sensacions que t'envaeixen quan veus que marxes de Port Lockroy, quin lloc més maco...lo dels 5 mesos.....mmmmmmmmmmm....m'ho estic pensant seriosament .....:-).......Quan de sobte, el leader expedition, parla per megafonia, com sempre, per informar-nos de quina serà la propera parada......i ens comença a informar que degut a que ara ve gel del nord .....canviem la ruta...i anem cap a ...............PARADISE BAY!!!!!!!!!!!!!!! YUHUUUUUUUUUU!!!! no m'ho puc creure!!!! Començo a saltar com una boja per fora al voltant del pont de comandament, el capi i el Sebas es petant de la risa...i la Bea, Oscar i Esther...també!!! Però es que sòc mooooooooooooolt feliiiiiç!!! Entro al pont de comandament (saltant encara..) i li dono les gràcies al Sebas...és the best leader expedition que podíem tenir!!!...Després ve l’Agus....i em pregunta....que Laurita...ya estas contenta?? …….(jajajaja)..i jo.....: MUCHO!!!!!!!.... sòn la òstia aquests 2!

Naveguem cap a Paradise Bay, serà el nostre segon landing continental!

Paradise Bay és un port de la Costa Danco a la península Antàrtica. És un dels dos ports naturals que utilitzen els vaixells per arribar al continent (l'altre és port Neko). Va rebre el seu nom dels baleners que operaven a l'àrea, que va ser registrat per primera vegada per l'Expedició Antàrtica Belga de 1897-1899 del tinent Adrien de Gerlache.
La base científica permanent argentina Estació Científica Almirall Brown, es troba a la riba i va ser inaugurada el 6 d'abril de 1951 com Destacament Naval Almirall Brown. També es troba allí el refugi de Xile anomenat Base President Gabriel González Videla, que va ser inaugurada el 12 de març de 1951 i actualment s'utilitza de manera ocasional.

Ja hem arribat, baixem en zodiac a la base Brown, el lloc és impressionant! Pugem caminant a una muntanyeta per poder gaudir d'unes vistes immillorables, hem de aprofitar intensament aquest moment...és el nostre últim landing continental, els que queden seran a illes.......Jo em mimetitzo amb la pedra a la que estic asseguda.....quines sensacions...

Abans de tornar cap al vaixell....fem un zodiac cruise per Paradise Bay, que és d'un bellesa indescriptible, podem estar tan a prop dels glaciars......., cada un diferent, i amb unes formes, color i esquerdes....que els hi donen una personalitat i bellesa diferent a cada un d'ells.

Port Lockroy

2011-12-23T13:45:00.000-08:00

Dimarts 6 de desembre

PORT LOCKROY

M'he aixecat...i encara i estava donant voltes a que no anàvem a paradise Bay..miro el mapa (rotllo exploradora total...:-)...) i preparo un complot o intent de rebelión a bordo...jajaja..depen de com es vulgui veure..reuneixo a tot el grupet que hem fet....per intentar que tots anem a parlar amb el Sebas i el Capi, i que si no podem baixar a Paradise Bay al menys passem navegant per allà..mirant el mapa sembla que estigui al costat!!jaja..estic fatal! ....m'engegaran a fer punyetes...ho veig!!! Al final .... la veritat és que no vam dir res..però la intenció hi era !!!!! Va ser un intent de complot....:-)

Fem el primer landing del dia, i anem a Port Lockroy.

Port Lockroy, és un museu i lloc històric mantingut per The Antarctic Heritage Trust. ( http://www.ukath.org/) Al lloc es recrea la forma de vida dels primers residents de Antàrtida amb perspectiva històrica. Allà hi ha una oficina del servei postal Britànic i una botiga de regals.

Port Lockroy, és un port natural de l'illa Wiencke a la Península Antàrtica. després del seu descobriment en 1903 per l'Expedició Antàrtica Francesa va ser usat pels baleners i per a operacions militars britàniques (Operació Tabarin) durant la segona guerra mundial i després va continuar operant com a base d'investigació britànica fins a 1962.

El 1996 Port Lockroy va ser restaurat i avui és un museu administrat pel United Kingdom Antarctic Heritage Trust. Està designat com a lloc històric número 61 sota el Tractat Antàrtic i és una de les destinacions turístiques més populars a l'Antàrtida. Fonts provinents de la petita botiga de records ajuden a la conservació del lloc i altres llocs històrics i monuments a l'Antàrtida.

Port Lockroy va ser batejat en honor a Edouard Lockroy, un polític francès i vicepresident de la cambra de diputats, que va assistir a Jean-Baptiste Charcot per obtenir suport econòmic del govern per a l'expedició francesa.

Un dels principals experiments a l'illa és provar els efectes del turisme en els pingüins. La meitat de la illa està oberta als turistes, mentre que l'altra meitat està reservada als pingüins. Fins ara, els resultats mostren que el turisme no ha afectat els pingüins.

Punta Jougla, davant, allotja nius de corbs marins antàrtics pingüins Papua.
En un principi no podíem anar a l'illa del pingüins perquè el gel bloquejava l'entrada, i les zodiacs no podien passar...però al final si que podem anar-hi...!!

Sincerament és un lloc preciós!!! I la Carme...va i m'explica...que es veu que pots anar-hi 5 mesos i que no tens que tenir cap titulaciò científica....la Carme m'hi veu allà!!! Aiiiiiiiiiiiii que em penso que enviaré un mail per informar-me!!! ;-)..... I'M IN DEEP LOVE WITH ANTARTICA!!

Els pingus amb el nostre estimat..Ushuaia!!

Compis de viatge!!!!

2011-12-23T13:13:00.000-08:00

COMPANYS DE VIATGE!!

No em vull esperar al final per presentar als meu companys de viatge.... he tingut una sort increïble....hem fet un grupet fantàstic..haver pogut compartir aquest viatge amb aquesta gent tan fantàstica que vaig conèixer...va fer que el viatge fos encara més al.lucinant del que és de per si!! GRÀCIES A TOTS!!!!!!!

Bea, la meva compi de cabina...de Bcn...impressionant...hi han més frikis que viatgen soles com jo....però trobar-me una, a la mateixa habitació i a l'Antàrtida...això ja era impensable..bueno que dir..és que sobren les paraules. Bea...neni meva..que quina sort trobar-te..ja ho saps..t'ho he dit mil vegades!!!.....com hem rigut i que amigues que ens hem fet!! Guaaaaaaaaaaaaaapaaaaaaaaaaaaa!!!!!

Esther y Oscar....la pareja de madrileños....Oscar te has ganado el cielo, no solo viajabas con tu mujer, al final acabaste viajando con Bea y conmigo también.....que pacienciaaaaaaaaaaaaa!!! jajajajaja, Esther...la otra valiente que se bañó en el mar antártico y con la que estábamos siempre FUERA del puente de mando hiciese el frío que hiciese...expedicionarias antárticas totales!!!!!! Me lo he pasado genial con vosotros!! Sois los mejores! Os envío un beso enorme a los 2 y ya espero que vengáis a Barcelona en breve!!O que nosotras vayamos a Madrid!

Claudio.....que decir de ti??? QUE ERES UN SHOW MAN!!!!! Madre mía que risas en las cenas......eres la alegría de la fiesta, no cambies nunca!! Pongo la foto de cuando te hicieron entrega del vino que ganaste por ver el primer iceberg..aunque sinceramente aún tengo dudas que fueses el justo ganador..jejeje... pero bueno..el vino, nos lo bebimos muy a gusto !!! ;-) un besote enormeeeeeeeeeee!

Grupet de catalans.... Carles Shackelton, Carme, Nuria , Francesc.....quina ilu trobar més catalans apassionats per l'Antàrtida..cada vegada que ens trobàvem amb el Carles.....cridàvem Shackeltooooooooonnn!! És un altre apassionat del Shack com moi!! Nois estic esperant les fotos del bany antàrtic...!!! I sobretot quan passin festes ...sopar i pase de fotos!!! PETONS ANTÀRTICS I SHACKELTONIANOS PER TOTS!!!

Chicos y chicas...que muchas gracias por haber compartido este viaje conmigo...HA SIDO BESTIAL y VOSOTROS BRUTALES!! És això el deiem Carme?? jejeje.. un petonàs!!

Illa Petermann - Mar de gel!!

2011-12-23T12:00:00.000-08:00

Dilluns 5 de desembre

Illa Petermann ...mar de gel instead

Petermann està a 65 ° 10,5 Sud i és el lloc més austral on hi ha una colònia de pingüins Papua, a més, de pingüins d'Adèlia, corbs marins Antàrtics i escoles Polars. Petermann va ser descoberta per l'expedició alemanya de 1873-4 i va ser nomenada en honor del geògraf August Petermann. És a més on hivernar Charcot en la seva segona expedició Antàrtica.

La Segona expedició Charcot va ser una expedició antàrtica francesa dirigida pel metge i explorador francès Jean-Baptiste Charcot que es va desenvolupar entre el 15 d'agost de 1908 i el 4 de juny de 1910 a bord del vaixell Pourquoi-Pas?. Va realitzar una exploració general del mar de Bellingshausen i descobrir illes, a més d'altres troballes, entre els quals s'inclouen la badia Margarida, l'illa Charcot, l'illa Renaud, la badia Mikkelsen i l'illa Rothschild.

Aquí no podem fer el landing pel fort vent que es va aixecar, però faig alguna foto desde el vaixell...ooooooooooooooohhhhhhhhhhhhhh....bueno..., toca tarda d'actualitzar el diari i de socialitzar-se una miqueta.

No vam poder baixar...però vam tenir la gran sort de trobar-nos un mar de gel....ESPECTACULAR!!!!!! durant la navegació al proper punt de parada.....QUINA PASSADA!!!! QUIN ESPECTACLE DE LA NATURA!!!

Per la tarda ens van fer la xerrada..informant-nos del que faríem al dia següent...i al rebre les notícies ...jo em vaig emprenyar!! No baixàvem més al sud....per temes climatològics, al dia següent paràvem a Port Lockroy i començàvem a anar al nord una altra vegada...ENS PERDÍEM PARADISE BAY!!!! El segon landing continental....NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!! Vaig expressar la meva opinió..suau...... vaig ser suau..:-)....deixant clar que era una putada..que jo volia l'altra landing continental!!! Però vaja el clima és el que mana, això ho tens que tenir clar quan vas a l'Antàrtida....o sigui que no a fer no hi havia res a fer..tal i com em van dir el Sebas (Leader Expedition) i l'Agustin (Assitant expedition leader)...però vaja...... dret a la pataleta en tenia noooooooooooo??? :-)..La Bea em va dir que em la cara pagava......m'ho imagino...dissimular no és el meu fort!

Canal Lemaire - Port Charcot

2011-12-23T11:15:00.000-08:00

Dilluns 5 de desembre

CANAL LEMAIRE

A les 07.30 estem navegant per un dels canals més macos de la península Antàrtica, el CANAL LEMAIRE, vorejat per cims i muntanyes vertiginoses i un glaciar darrera d'un altre...és un NO PARAR!! Tots sòn preciosos, no puc dir quin és el més maco....és impossible...em tenen enamorada!!

El Canal Lemaire, conegut com "Fuji Funnel" o "Kodak Gap", és un estret pas entre la península Antàrtica i l'illa Booth el llarg és d'aproximadament 12 km i el seu pas més estret és de tot just uns 500 m. Si les condicions del gel ho permeten, travessarem el canal amb rumb al sud. El nom l'hi ha donat Adrien de Gerlache en honor a Jacob Lemaire, l'explorador belga del Congo a l'Àfrica. Sobre la costa occidental de la illa Booth es troba el lloc on hivernar el Dr Jean Baptiste Charcot.

El mar està ple de gel, es veu que ha sigut un hivern molt però que molt dur i encara queda molt gel, fet no gaire normal, pel que es veu per aquestes dates.....però això és el que jo volia...GEL!!!!!

Parem a Port Charcot, i fem un zodiac cruise entre icebergs..IMPRESSIONANT!!! Navegar entre aquestes formes centenàries de gel et treu la respiració.........

Hem vist foques de Wedell i una foca lleopard...quina por!!

Les foques lleopard viuen en les aigües fredes i les costes al voltant de l'Antàrtida. Durant l'estiu caça entre la banquisa. En l'hivern emigra a les illes subantàrtiques i ocasionalment al sud d'Austràlia, Sud-àfrica, illes Cook i Sud-amèrica.
És un animal solitari, que està acompanyat només per l'aparellament i durant l'època de la criança.
A més de krill, consumeix totes les preses que càpiguen en la seva boca, com calamars, peixos, ous i carronya. També ataquen pingüins sota l'aigua ia les cries d'altres foques, especialment a les foques cangrejeras.
La foca lleopard se sap que menja les seves cries en casos de fam, oa altres foques presentant casos de canibalisme.
Les foques lleopard poden menjar-se fins a 6 pingüins al dia..pobres pingus!!!!!!

Foca de wedell

Foca lleopard!!

Neko Harbour...1r landing CONTINENTAL!!!

2011-12-23T09:55:00.000-08:00

Diumenge 4 de desembre

NEKO HARBOUR

Per la tarda hem fet el segon landing a NEKO HARBOUR, també descoberta per Gerlache.

Neko és el nom del balener que operava l'àrea entre 1911 i 1924...i és la nostre primera presa de contacte amn...EL CONTINENT ANTÀRTIC!!!!...primer landing continental.!!! aiiiiii quina emoció!!!

Hi ha un glaciar gegant i preciós que t'hipnotitza...al.lucinant!!! També trobem una altra colònia de pingüins Papua.

Port Neko és una petita badia continguda per la major anomenada Badia Andvord. Primer vist i amb prou feines mapejat per l'expedició de de Gerlache, Port Neko va ser nomenat a partir del vaixell factoria de Christian Salvesen, que va operar a les Illes Shetland del Sud i la Península Antàrtica del 1911 al 1924. Tot i ser un lloc de gran bellesa Port Neko porta el nom d'un vaixell associat a la matança de balenes. Les restes pertanyen al petit refugi (Capità Fliess, Argentina), construït el 1949 i destruït pel vent el 2009. Enfront de la badia hi ha una glacera molt fracturada que sovint pateix despreniments, creant una onada que pot escombrar fàcilment la platja. Podrem trobar també una colònia de pingüins Papua en la empinada turó sobre el punt de desembarcament, sumant un total aproximat de 1000 parelles durant el clímax de la temporada.

Pugem caminant a una muntanyeta i ens quedem embadalits una bona estona amb la visió del glaciar...QUE GRAN ÉS LA NATURA!!!!!!

...... amb la meva compi Beaaaaaaaaaaa!!!

Cuverville Island...1r landing!!!

2011-12-23T09:30:00.000-08:00

Diumenge 4 de desembre

CUVERVILLE ISLAND

Ja hem passat el Drake Passage...buffffff...quin mambo......i avui...hem fet el primer LANDING!!!!!!

Hem navegat per l'estret de Gerlache, anomenat així per Adrien de Gerlache, que al 1897 (!!) amb el vaixell Bèlgica ( vaixell que posteriorment va comprar el Shackelton i va re-batejar com a Endurance...!), va estar al comandament de l'expedició antàrtica que va ser la primera en hivernar a l'antàrtida. En teoria no era el pla pre-establert, però les males llengües diuen que va forçar l'hivernada al sortir tard de Punta arenas, Xile. Una altra història per flipar...deixo el link:

http://es.wikipedia.org/wiki/Adrien_de_Gerlache_de_Gomery

Al març de 1898 el Bèlgica va arribar al punt més al sud que s'havia arribat fins ara, l'exaltació de l'èxit i els descobriments realitzats, van fer que Adrien de Gerlache Gomery desaprofités l'oportunitat de buscar un lloc on passar l'hivern per a la tripulació i tornar el vaixell a aigües no gelades. Poc després el Bèlgica va quedar atrapat en un bloc de gel i el 21 de març va començar la nit polar de 186 dies. Durant aquest període el doctor Cook va registrar poc a poc la presència dels símptomes de l'anèmia, segons la seva opinió degudes a mancances i insuficiències en la nutrició. El 5 de juny va morir Emile Danco del que Cook va cridar «anèmia polar», mentre que el mariner Adam Tollefsen patia deliris. En honor a Danco se li va donar a un tram de costa de la península Antàrtica el nom de «Terra de Danco».

El vaixell, mentrestant, va viatjar a la deriva amb el bloc de gel en diferents direccions, i fins mesos després del final de la nit polar no va quedar lliure. El temps constrenyia, doncs a principis de 1899 començaven els següents mesos a l'ombra, i la mort aguaitava. La tripulació va tractar d'arribar usant serres i explosius fins a un canal que veien a l'horitzó i, un any després de quedar encallats, el 14 de març de 1899, dels 17 supervivents a bord del, contra l'esperat, molt robust vaixell, es van salvar. El 5 novembre 1899 el Bèlgica va tornar al port d'Anvers.

Bueno al tema que m'enrotllo que dòna gust.....QUE HEM BAIXAT A TERRA...HE TREPITJAT EL MEU CONTINENT ESTIMAAAAAAAAAAAAAT!!!!!!

A les 10 del matí hem fet el nostre primer landing amb la ZODIAC...que guapooooooooooooo!!!

Hem baixat a Cuverville Island, una illa descoberta per Gerlache al 1897 i anomenada per un almirall de l'armada francesa.

Té una colònia de pingüins Papua o Gentoo, és fàcilment identificable per la seu pegat blanc en la part alta del cap darrere dels ulls. Els pollets presenten esquena grisa i zona frontal blanca. Els adults arriben a una alçada de 75 a 90 cm. Els pingüins papúa són els pingüins més veloços sota l'aigua, aconseguint els 36 km / h.

Hem vist com interactuaven, en aquesta època estaven en període d'aparellament, i hem vist com es pavonejaven i cantaven, buscant la seva futura parella...i la Bea i jo hem vist com copulaven (oh..que fina que he quedat..:-))...HEM FLIPAT!! QUINA POCA INTIMITAT!! jajajajaja..als nostres morros!!.

Hem fet una mini caminata fins a 250 mts d'alçada que té l'illa..i des d'allà hem tingut unes vistes excepcionals...NO TINC PARAULES!!..pel que deixo fotos....

Per cert ja ha caigut el primer jumping antàrtic!!!!!

I després de tornada cap al vaixell, hem fet un mini cruise pels icebergs que hi havien al voltant..no es pot explicar el que es sent tan a prop d'aquestes escultures de gel, amb miler d'anys i amb aquests colors tan màgics!

Arribem a zona Antàrtica!!!!

2011-12-19T11:47:00.000-08:00

Dissabte 3 de desembre

Arribem a zona antàrtica!!

Continuem al pas de Drake.....i la gent continua fatal!! El menjar al vaixell està boníssim, l'staff és una passada de simpàtics, i la resta de passatgers molt bon rotllo, hi ha més gent jove de la que em pensava, està ple d'australianas..com es nota que no tenen crisis!!!

Durant el Drake et donen xerrades d'història i fauna antàrtica molt interessants., inclús els que donen les xerrades han de sortir a vomitar de tant en tant...pobres..... la Bea la meva companya de cabina, està aguantant, de tant en tant li faig d'infermera...quin sort que he tingut, hem connectat al moment!! I a sobre m'han pujat de categoria , estic a una B amb lavabo privat...aquest viatge pinta molt però que molt bé!!

Per la tarda tenim una bona notícia..........ARRIBEM A ZONA ANTÀRTICA!!! AAAAAAAAAAGHHHHHHH!! QUINA EMOCIÓ!!! Ja començo a veure els meus icebergs estimats, i pics i pics de muntanyes completament nevades i que acaben al mar amb uns glaciars espectaculars...amb uns tons blaus i blancs que són indescriptibles......ARA JA SI EM CREC QUE ESTIC A L'ANTÀRTIDAAAAAAAAAAA!!!!!!!!

Passatge de Drake

2011-12-19T11:26:00.000-08:00

Divendres 2 de desembre

Passatge de Drake

Per arribar a l'Antàrtida des d'Ushuaia tens 2 dies de navegació pel pas de Drake.

El Passatge de Drake, o Pas Drake o Mar de Hoces, és el tram de mar que separa Amèrica del Sud de l'Antàrtida, entre el Cap d'Hornos (Xile) i les Illes Shetland del Sud (Antàrtida). Comunica l'Oceà Pacífic a l'oest amb el Mar del Scotia a l'est. La seva amplada és d'uns 800 km. Les seves aigües són de les més tempestuoses del món.

Anomenat així pel pirata anglès sir Francis Drake, que al 1578, navegant amb el Pelican, al seu segon viatge a la volta al món, descobreix el Drake Passage, separant Tierra de Fuego i Antàrtida i demostrant així que els continents no estaven units.El pas de Drrake és conegut per les seves aigües tempestuoses i onades, que et poden donar un viatge que vulguis oblidar més que recordar.

Pel que ens han explicat hi han 2 estats de Drake, el Drake Lake (tranquil) i el Drake Shake(..totalment el contrari) Podeu veure algun video a youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=Jld5pIUKhCE

Jo he preferit no fer-ho abans de pujar…total perquè?? Per acollonir-me?? Hi pujaré igualment al vaixell!! D’anada tenim un Drake Lake (sembla ser) I encara i així…el 25 % dels passatgers están vomitant i el 10% del staff també…jo sort que no em marejo ni una miqueta….

Però de tornada no serà tan tranquil….what Antartica gives, Antartica takes…..DRAKE TAX!!

El nostre Drake Shake de tornada....mambooo!!!!

Somnis de la Laura 3......ANTARTIDA!!!!!!!!!!!!

2011-12-19T10:59:00.000-08:00

Dijous 1 de desembre 2011

SORTIDA CAP A L'ANTARTIDA!!!!!!

Després de molts anys de somniar i d'alguns mesos d'espera des de que vaig prendre la decisió...el dia ha arribat...ME'N VAIG A L'ANTARTIDA!!!!!!!!! Encara no m'ho crec...però estic pujant al vaixell...vull dir...que potser és veritat........YUHUUUUUUUUUUUU!!!

My idol!!!!

Estic una mica nerviosa, suposo que per les ganes que tinc de fer aquest viatge ...UN SOMNI EN MAJÚSCULES!!!, si, si ja ho sé..com tot els viatges que faig....sempre dic el mateix, però els que em coneixen, saben que fa molt però que molt, que vull anar a l’Antàrtida, i poder trepitjar el continent que tant va apassionar al meu ídol...ERNST SHACKELTON!!!

És per ell, que he conegut la meva gran passió, la història dels explorador antàrtics. No em canso de llegir totes le seves històries i de conèixer noves.

Mira... cada un té una passió i la meva és aquesta! Serà que porto una exploradora a dintre? O que tinc algun avantpassat explorador?? Ho investigaré!!! ;-)

Per qui no conegui la història del Shackelton, deixo el link del wikipedia, una epopeia impressionant de supervivència humana i de lideratge exemplar!

http://es.wikipedia.org/wiki/Ernest_Shackleton

Però anteriors a la era heroica (Amudsen+Scott+Shackelton), n'hi han molts més que van explorar el continents antàrtic, molt anys abans i en pitjors condicions estaven explorant el meu continent estimat....INCREIBLE!!!!

He descobert molts noms i expedicions noves: Garlache, Urville, Charcot, etc...uns herois!

En fi que me'n vaig a l'Antàrtida, el continent, més sec, més fred, més desconegut, més inhòspit i el més apassionant per mi!

L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra on s'ubica el Pol Sud. Situat en la regió antàrtica de l'hemisferi sud, gairebé en la seva totalitat queda al sud del Cercle polar antàrtic, tot envoltat per l'oceà Antàrtic. Amb 14,0 milions km², està considerat el sisè continent de la Terra atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del Pol Nord on a sota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic) i perquè no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants. Al voltant del 98% de la superfície de l'Antàrtida està coberta per gel amb, almenys, una mitjana de 1,6 quilòmetres de gruix.

L'Antàrtida, de mitjana, és el continent més fred, sec i ventós i és el continent més elevat del món amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell mig del mar.

L'Antàrtida és considera un desert amb precipitacions anuals de només 200 mm al llarg de la costa i molt més baixes a l'interior.

No hi ha éssers humans residents de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones resideixen al llarg de l'any vivint a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen, com per exemple, els pingüins, les foques, molts tipus d'algues i la vegetació de la tundra.

L'Àrtic prové del mot grec "Àrktikos" que significa "Óssa Polar", en referència a la constel·lació de l'Óssa Menor a l'hemisferi nord, mentre que "Antàrktikos" significa oposat a l'Óssa Polar, és a dir la constel·lació de l'hemisferi sud on es troba situat aquest continent, o el que és el mateix, "oposat al nord".[4] El primer ús oficial del nom "Antàrtida" com a continent fou a la dècada de 1890 i s'atribueix al cartògraf escocès John George Bartholomew.

Malgrat que els mites i les especulacions sobre una Terra Australis es remunten a l'antiguitat, la primera observació confirmada del continent es va produir el 1820, i va ser com a conseqüència de l'expedició russa de Mikhail Lazarev i de Fabian von Bellingshausen. El continent, però, va continuar sent en gran part oblidat al llarg del segle XIX degut al seu ambient hostil, la manca de recursos, i l'aïllament.

El Tractat Antàrtic va ser signat inicialment per dotze països el 1959 i, arribats a l'any 2009, ja ascendien a quaranta-sis. El tractat prohibeix les activitats militars i l'explotació minera, recolza la investigació científica, i protegeix l'ecozona del continent. Constantment es duen a terme experiments realitzats per part de més de 4.000 científics de moltes nacionalitats i amb diferents interessos científics.

Ultim post de Somnis de la Laura 2...

2010-05-30T18:25:00.000-07:00

Últim post de la 2a part dels Somnis de la Laura....buuuuuuuuuuuuuaaaaa!!! noooooo!! La veritat es que haig de reconèixer que ara ja fa uns 10 dies que ja tinc ganes de tornar a la meva estimada Barcelona i Catalunya!! Potser perquè Buenos Aires no m'ha agradat , o potser perquè em faig gran...??!! jejeje...qui sap!!Però la veritat es que tinc ganes d'estar-me tranquileta a Bcn un llarrgaaaa temporada!! Potser hi hauran un somnisdelalaura 3...amb l'Antàrtida??? ;-) Però abans m'ha de tocar la loteria, perquè ara mateix estic en situació de bancarrota...;-), és a dir, que com no és molt factible l'opció de la loteria....somnisdelalaura queda per ara en descans. Només el blog, està clar, perquè al meu cap tinc moooolts somnis encara per realitzar i que faré, sinó tens un somni que complir que et faci feliç i et mogui dia a dia, quin sentit té viure??... S'ha de somniar i s'ha de complir!!!

Aquest viatge ha estat una altra vegada espectacular!! Primer per la gent nova i fantàstica que he conegut, només per això ja val la pena viatjar. I segon pels paisatges espectaculars que he pogut gaudir i pel que em sento privilegiada.

Faig un top 5 del que han estat els millor paisatges i sensacions del del meu viatge:

1 * Indiscutible, Illa de Pasqua (Rapa Nui), notar com la seva magia et posseix.

2 * Creuar els Andes (Xile) amb 4x4, gaudint d'un espectacle de la natura idescriptible.

3 * Salar d'Uyuni (Bolivia), adonar-te que l'infinit existeix.

4 * Perito Moreno (Argentina), veure com prenen vida els colors del seu mar de gel al jugar amb el sol.

5 * El Chalten (Argentina), i els trekkings al Fitz Roy que vaig fer cantant! al absorbir tota l'energia que et dona la muntaya en estat pur.

Us vull donar les gràcies a tots els que m'heu acompanyat via blog/email/sms/i en persona durant aquest viatge!! Espero que hagueu pogut gaudir una mica del que ha estat aquest viatge per a mi.....

UNA ALTRA EXPERIÈNCIA INOLVIDABLE!!!!!!!!!

MOLTES GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!!

Us deixo amb una poesia que em van enviar l'altre dia, que parla de somnis i que injecta positivisme, això que ens fa falta a tots per continuar lluitant perquè es compleixin els somnis i gaudir de la vida!!!! Muaaaaaaaaaaaaaaaakssssssssss

Fins aviat!!!

Uruguay i la seva costa est..4rt pais en 2 mesos!!

2010-05-27T14:49:00.000-07:00

Costa est d'Uruguay, ideal per fer a l'estiu...i no a l'hivern com jo...que ja sabeu que quan faig les coses les faig be!!! jajajaja....no hi ha ningu i fa fred, pero a mi m'ha agradat fer la ruta i coneixer un altre pais!! i amb aquest van..4 en 2 mesos...!!! Toma ya!!! Jess ....que hacia tiempo que no lo oias...ah que si?? ;-).
Tota la costa, com qualsevol costa...a l'hivern es transformen en poblacions fantasmes, que tambe te el seu encant, que voleu que us digui!!
Colinia de Sacramento, la poblacio que esta unida per ferry rapid d'una hora amb Buenos Aires, amb un casc historic molt pero que molt mono i molt petit, en un parell d'hores tot vist, pero amb molt d'encant amb les seves casetes colonials.

Bandera d'Uruguay

Port de Colonia

Carrers adoquinats de Colonia

Montevideo, la capital d'Uruguay, una ciutat, amb un mini casc historic (vist en 2 hores) que recorda una mica a la Barceloneta (salvando las diferencias eh...Bcn always better!!!) ho sento no vaig treure ni 1 foto, suposo que amb aixo ja dic molt, pero la ciutat no va despertar l'artista que porto a dintre...;-)

foto per princess Dobon...aixo es Punta del Este skyline..

Punta del Este, superfamos i conegut perque es el desti MEGA POSH de tot Sudamerica, com em van confirmar un nois colombians compis d'habitacio a P.E. hostel. L'estetica del lloc en si es bastant horrible, com Benidorm, potser una mica millor que Benidorm, pero tampoc molt...tot ple de gratacels, ja ho veieu, pero la gracia esta en sortir del centre comercial i a on suposo que deu estar tota la vida nocturna a l'estiu (dic suposo, xq jo no en vaig veure ni nocturna ni quasi diurna...). A Punta del Este hi ha la famosa ma a la platja, a on no vaig fer cap jumping...perque estava amb febre ni no estava per fer ni jumpings ni res...

Tambe es un paradis pels surfers...foto dedicada a Alfons i David....SURF IS MY LIFE...ah i a la Dobon tambe...que esta ficada en el tema..jajajaja...Dobon portes 2..no et queixaras..;-)

El que deia... que la gracia esta en sortir del centre, i veure les precioses poblacions que tenen just al costat amb unes cases impressionants, ni una te desperdici!!! Flipes amb les cases de La Barra, Punta Ballena, Jose Ignacio...

Posta de sol a Punta del Este

Foto artistico-floral

Jumping al far de Jose Ignacio....;-)

Peeeeeeeeeerrrroooo, el que em va agradar mes de tot de Punta del Este!!! Es un gran descobriment que he fet, que no coneixia de res!!. La casa-museu-taller de Carlos Paez Vilaro, Casa Pueblo:(http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_P%C3%A1ez_Vilar%C3%B3) (http://www.carlospaezvilaro.com/casapueblo.swf)

Multi artista molt famos mundialment d'Uruguay, impressionant la vida d'aquest home (genio y figura ben be!!) i l'art que te, m'agrada molt el seu estil. Durant la seva joventut va coneixer a Picasso, el qual el va influenciar molt a la seva obra .

Carlos Paez amb Picasso......

La casa museu Casa Pueblo, la va fer ell!!! amb ajuda d'amics i pescadors de la zona!! durant 30 anys la va estar construint entre viatge i viatge, ara es patrimoni nacional, i es preciosa!!!

Berti........a veure si ens retires a tots!!!!!! jejejejeje..jo t'ajudo a fer la casa!! I promise!!

Un del seus fills va ser un dels supervivents del tragic accident d'avio i famos per la peli * VIVEN. Es veu que al cap de 10 dies les autoritats van deixar de buscar supervivents ni rastre de l'avio, els van donar per despareguts i ja esta. Pero el Carlos Paez, va estar a la zona contractant a gent per continuar buscant i inclus va contractar gent amb poder paranormals perque l'ajudessi a trobar al seu fill....i al cap de 3 mesos..els van trobar!!!A la foto el moment quer els van trobar. Els 2 pare i fill, han escrit llibres explicant des del seu punt de vista, les seves experiencies durant tot aquell temps.

La sirena i la princesa...jejejejeje

Escultures de Carlos Paez

Aixo com podeu observar em va agradar molt!!! ara estic a Piriapolis, una poble balneri , mono i ja esta...pero estic encantada de la vida, xq no hi havia hostel i vaig trobat un hotelet (Hotel Lujan...no te ni web) al costat de la platja per 20 euros, estic en una hab doble...SOLA!!! I....AMB TV!!!! Fa molt pero que molt que no veig la TV!!! i amb un canal nomes de cine, sense anuncis i en ANGLES!!!!! Porto 3 pelis...i les que queden...aaaaaaah like a princess!! Dema desde 9 mati....fins les 17 ruta de tornada cap a B.A, 2 busos + ferry...i dema sopo amb Monika, la noia alemanya que viatja amb la seva filla....last days of my trip!!!! Proxim post desde BA.

* Vane...guapa!!! Nena a la teva boda estaves espectacular!! El dia que vinguis a ca la Pili, volem album de fotos!!!! Vine aviat a Bcn!!! ptons wapiiiiiiiii

* David.....montalios...seras c....... jajajaja....ja estic recovered de la galipandria more or less..SPIDIFEN POWEEEER, sort que em vas donar el teus...thanks!!..xq ara ja em queden nomes 3!!!..ptons!!

*Julioooooo!!! Gracias por lo de las fotos..estoy evolucionando no?? jejeje...que modesta soy....el dia que tenga una reflex......ya veras!!! Queda pendiente un coffee en Bcn, estas aun haciendo el curso que me dijiste? Besotes!

* Dobon, ok tu pel cumple de la Jess ens fas empanadas...i jo com a deferencia cap a la "ojomeneada" fare.....EL PA AMB TOMAQUET!!!! Jess tas contenta neni??!!! Te suplantare en tu aportacion a las cenas de nenas..jejejejeje

Argentins.....les seves costums i passions.

2010-05-27T05:39:00.000-07:00

Els argentins, tenen una serie de costums que si mes no son peculiars, la mes peculiar per mi, es l’obsessio que tenen pel mate! No us ho imagineu!!! Van TOT el dia i no estic exagerant!!!! Carregats amb un termo i el cacharro per prendre el mate, que es com un te amarg, pero tot el dia es tot el dia, caminant pel carrer, mirant botigues, en bus, si van a fer alguna visita turistica (vease Iguazu x ex..) tambe, paren al cap d’una estona, treuen el mate, se’l preparen i ala a matear se ha dicho!! Jo nomes pel fet de tenir que carregar tot el dia amb el kit del mate, ja no ho faria, em sembla de lo mes impractic del mon…Li vaig preguntar un com es que tenien aquesta aficio tan gran com per carregar amb aixo tot el dia, i em va dir…es como vosotros el pan con tomate…i jo li vaig dir…si pero nosotros no vamos todo el dia cargado con 1 kg de pan de payes, tomates y aceite y sal!!!...No ho acabo d’entendre, crec que es una cosa que fan ja per diferenciar-se a nivel cultural…para muestra una foto...ja em direu si es molt comode i normal anar aixi pel carrer.....

Tango, el seu ball, molt sensual i maco….amb molta intensitat…..us deixo algunes fotos artistiques que vaig treure…..no us agradaran perque pensareu….mmmmmmmmmm…. estan mogudes..pero no!!! Son super artistiques!!! Estic evolucionant “mi rollo artista”!!! Jejejejeje.

Menjar, posen uns plats de carn i del que sigui…que son una completa exageracio!!!!! Una animalada!!! Tenen “el asado” bonissim , el dulce de leche i el que m’ha apassionat a mi….i que em menjo una quasi cada dia…les EMPANADAS!! A mi m’agraden de pernil i formatge!!!

Carácter del argentins, el del sud super simpatics, alguns molt pesats tirant la canya, pero molt es molt…..pero molt agradables i simpatics, pero els Porteños com es coneix als de Buenos Aires, bueno….hi ha de tot esta clar pero he trobat uns quants d’atencio al public, molt pero que molt molt molt bordes i creguts com si al atendre't et fessin un favor!!! I aixo es l’opinio compartida tambe d’un argenti que estava sopant a la taula del costat en un d’aquests sopars!!

Passio pel futbol....i el seu idol nacional Maradona, l'entrenador de la seleccio ara mateix, el que jo no acabo d'entendre tampoc, es que es tingui tan idealizat a algu que te la boqueta que te, es un maleducat, i que es ben sabut que es un drogadicte TOTAL, es estrany...no?????

Dema penjo el post d'Uruguay!!!!!!!!!!!! Aixo s'acaba......ja no queden molts post per penjar...un parell i ja esta.....buaaaaaaaaaaaaaaaa...els trobareu a faltar oi???? ;-)

Buenos Aires

2010-05-25T06:55:00.000-07:00

Buenos Aires la capital d’Argentina, i a on viu la gran part de la poblacio d'Argentina, la resta del pais esta quasi despoblat, relacionant la dimensio territorial del pais i a on es concentra la majoria dels argentins.
Coses per veure:

L’Obelisc al centre de la ciutat .

Els caps de setmana la fira d’antiguitats a San Telmo.

Anar al barri de la Boca, a on esta el famos estadi La Bombonera, i a on hi ha Caminito, 2 carrer pintats de colors i a on trobes gent ballant tango i molts souvenirs economics.

Al centre, hi ha la casa presidencial, alla es desde on tots el presidents es dediquen a robar tot el que poden (com tots al mon eh??, pero es que a Sudamerica hi ha un llarg historial de corrupcio que encara esta en actiu!!), ara mateix la Kischner….els cap de setmana fan tours organitzat gratuits.

Puerto Madero, el Port Olimpic de la ciutat. I la zona residencia mes cara ara mateix de B.A.

El cementiri de Recoleta a on esta la tomba de Evita Peron, quan passeges per alla i veus el mausoleus que hi han, que son mes grans que algunes de les nostres cases!! La meva per exemple jejejeje, penses que quina manera tan estupida de tirar els diners per algu que esta mort…pero vaja crec que es una manera de demostrar l’estatus de cada familia, quant mes gran mes important.

La flor, a prop del cementiri de recoleta, feta amb un sistema hidraulic i solar que es tanca per la nit i s’obre pel mati. Foto.

Palermo i els seu parcs…..no molt macos per mi….foto 1 2

Café Tortoni, anar a veure un show de Tango i Milongas, amb tangos de Carlos Gardel, el que cantava tenia una veu impressionant!!!

I per ara ja esta de B.A...com que hi torno 3 dies mes el divendres.....ja posare mes cosetes.....atchuuuuuuuuuuusssssssssss

Uruguay!!!

2010-05-24T05:24:00.000-07:00

Mireia, semba que m'hagis llegit la ment, ara resulta que em sobren dies...i la veritat es que 10 sencers a Buenos Aires...como que no!! Tinc que reafirmar el que vaig dir, Buenos Aires NO es una ciutat maca (my opinion).....tenen alguns punts turistics localitzats a punts de la ciutat,Caminito (2 carrers pintats de colors), el centre (que no hi ha res....per mi), Puert Madero (el port olimpic de la ciutat), Palermo i els seus parcs (que vaig anar l'altre dia i la Ciutadella es molt millor!, San Telmo i els seu mercat d'antiguitats el cap de setmana, El cementiri de Recoleta, on esta la tomba de Evita Peron..., l'Obelisko, al mig de la ciutat...etc.., pero vaja que res que diguis oooooooooooooohhhhhhhhhh, i no soc jo nomes, La Mari, que per cert ens vam despedir ahir, avui torna a Mexic, opina el mateix, i la Monika la noia alemanya que viatja amb la seva filla, que vaig veure l'altre dia tambe opina el mateix. El que te de bo, es que tens moltes activitats culturals per fer, museus, teatre, Ona vaig anar a veure una obra del Ricardo Darin (actor idolatrat fins al maxim a Argentina) l'obra es diu ART, molt bona!!! Ja fare un altre post amb fotos de B.A.
Princess Dobon al DJ Montoliu no l'he vist encara perque feien les festes del bicentenari, estan celebrant que fa 200 anys es va independitzar d'Espanya, i hi havien concerts gratis, "desfiles militares" i de les seves diferents cultures, bueno com les festes de la Merce, mes o menys, i he quedat amb ell que el veure el div o dissabte setmana que ve, quan torni d'Uruguay.
Ahir em vaig plantar a Colinia de Sacramento, Uruguay, amb un ferry que surt de Buenos Aires, i en 1 hora estas a Colonia, en 2 hores me'n vaig a Montevideo en bus, i dema passat, a Punta del Este.........!!!!!
Colonia es molt pero que molt mono!! A veure Montevideo!! Per cert...m'ha pillat una galipandria que pa que....hi han uns canvis de temperatura criminals!! atchusssssssssssssssss!!!!!

Iguazu....quina brutalitat d'aigua!!!

2010-05-20T12:45:00.000-07:00

Les cascades de l'Iguaçú són un conjunt impressionant de vora 275 caigudes d'aigua al riu Iguaçú, afluent del Paranà, al límit entre el Brasil (estat de Paranà) i l'Argentina (província de Misiones), vora les ciutats de Foz do Iguaçu i Puerto Iguazú, a banda i banda de la frontera. En tot el món són només comparables amb les cascades Victòria, a l'Àfrica Austral.

Estan incloses dins dos parcs nacionals (l'argentí, anomenat Parque Nacional Iguazú, creat el 1934, i el brasiler, el Parque Nacional do Iguaçú, creat el 1939) que ocupen unes 250.000 ha de selva subtropical, establerts amb l'objectiu d'administrar i protegir el cabal d'aigua de les cascades i el conjunt mediambiental del seu entorn. Històricament, el primer europeu que va descobrir les cascades de l'Iguaçú fou l'andalús Álvar Núñez Cabeza de Vaca el 1542.

Els prop de 275 salts d'aigua transcorren al llarg de 2,7 km del riu Iguaçú, que es precipita a una altura de més de 70 metres. Hi destaca entremig l'anomenada Gorja del Diable (Garganta do Diabo / Garganta del Diablo), un canyó en forma de «U» invertida, amb 150 metres d'amplada i 80 metres d'alçada. El saltant més gran, majestuós i impressionant és el Salt de la Unió (Salto União / Salto Unión), dividit per la línia fronterera entre els dos estats sud-americans. La major part de les cascades són en territori argentí, tot i que és des de la banda brasilera d'on s'obtenen les més belles panoràmiques.

A l'esquerra, la banda brasilera; a la dreta, l'argentina, i al mig la Gorja del DiableEl nom Iguaçú prové del guaraní i deriva dels mots y («aigua», «riu») i guasu («gran»), i significa literalment «aigua gran», per tant «riu de grans aigües»
Les cascades són dintre del Parque Nacional do Iguaçú a la part brasilera, i al Parque Nacional Iguazú per la part argentina.

Espero que us agradi la definicio del viquipedia...que esta molt be!!! jejeje..vaig estar un parell de dies, i vaig anar als 2 parcs al de Brasil ( fotos 2 i 3) i a l'argentí (fotos 1,4,5,6,7), l'argentí, es ESPECTACULAR!!!!! Et dona una sensacio de ser absolutament res davant de la força i la quantitat aigua que cau!!! Impressionant com sents la força de la natura!!!... Vaig estar recorrent Iguazu amb la meva companya d'habitacio del hostel, Sonia una noia colombiana molt maca, i ara ja estic a B. Aires i m'he trobat amb la Mari again!!! Tambe esta per aqui Monika (si David i Alfons!!) esta B. Aires i pel facebook, estem mirant de quedar algun dia d'aquests, la Monika, es un noia alemanya que vam coneixer a Illa de Pasqua, que fa un any que viatja arreu del mon.....sola....amb la seva filla de 5 anys!!! Impossible de superar aixo!!! Ah i tambe....tema vida social, dema segurament anirem a on punxa un noi que es diu Javier Montoliu...jejeje..com jo, que em va buscar per casualitat per trobar gent amb el seu cognom pel facebook...i el vaig acceptar........i resulta que es un DJ de B.Aires!! A veure si ens posa en llista i dema anem a veure que se cuece por la noche de B. Aires...ja us explicare!!!

1- Sandritis i Isabel...si, no es que els bitxos sigui la meva passio, pero mola molt veure'ls en llibertat i el seu habitat natural (Isabel tens tota la rao!!!)....I tambe deus tenir rao que estan tots els bons a Bcn...jajaajajaja
2- David...pobre cavall de Pasqua.......pobret...aiIIIIIIIII nomes de pensar-hi em poso trista...snif snif..;-)..bitllets ...A ON???!!!!!!
3- Denis....Mira el canvi ja em sembla MOLT PERO QUE MOLT BE!!!...perque el de ioga no em donava molt bona vibra com diuen per aqui......pero podries enviar-me un mail i donar-me mes detalls no??????? ;-)
4- Tito....que tal per l'India??!! suportable? Pto blaugrana jajaajaja...toooooot el camp!!!
MUAKSSSSSS 4 EVERYBODY!!!!

Bitxoooooosss!!!!! i...VISCA EL BARCA!!!!!

2010-05-16T14:49:00.000-07:00

Abans d'escriure res.........VISCA EL BARCAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!! CAMPIONS DE LLIGAAAAAAAAA!!
Gracies per la info Ona...si no fos per la Ona que m'informa al moment...aissssss!!!Suposo que quan llegiu aixo...sera amb resaca..jajajajaja....com a minim!!
Estic a Buenos Aires....que la veritat porto 2 dies aqui, i si hi han coses maques, pero tampoc es per tirar petardos, la meva opinio eh?...sera que encara li tinc que pillar el punt.....i Princess Dobon..per ara tios bons tampoc...sento destrossar el mite...pero es veritat, no he vist cap!!..O sigui que com em queden molt dies aqui, ja fare mes endavant un post resum del que hi ha a Buenos Aires. Dema volo a Iguazu, si, volo, perque la diferencia de preu amb el bus eren nomes 40 euros, i amb el bus trigo 18 h per anar i 20 per tornar, o sigui que ...avio! hi ha una web molt bona per trobar vols baratos a Argentina
http://www.despegar.com.ar/homes/viajes.html
Faig un post amb alguns dels bitxos que he vist fins ara, pels meus NENS i per a qui els agradi (not my passion..u know), Tossi, Xavi, Jose, Marcos, etc....

1- Cormorans i llops marins a la fi del mon
2- La llama princesa als Andes
3- Flamencos a Uyuni
4- Vicuñas pels bolivians, guanacos pels xilens
5- Tossis patagonics....jejejeje...dedicat a la Sandritis....amb amor eh!
6- Conills magallanicos....Alfons i David tambe els vaig donar una poma!!Com al cavall!!
7- Zorro colorado...unica especie el mon i viu al PN Tierra de Fuego
8- Ocells "carpinteros" petant la xerrada..son molt catxondos!!
9- Cabro (perdo pero es diu aixi....) a Illa del Sol, llac Titikaka.
10- Mama i bebito a Atacama.
11- Ase bolivia al llac Titikaka.

Ushuaia.....la fi del mon!!!!!!!!!!!!

2010-05-13T15:01:00.000-07:00

Ushuaia...la fi del mon!!!!.....m'agrada ...no se perque...pero m'agrada molt!!!!
Slogan que tenen molt pero que molt bo!!! Ushuaia, el fin del mundo, comienza la vida!!! Es bo eh??? a la Mari la te fascinada aquesta frase...ah que per cert tinc nova compi de viatge, Maria, una dona de 60 anys (no ho diries mai!!) mexicana, que vaig coneixer baixant en bus de El Chalten, viatja per 1a vegada sola, i es va venir amb mi a Ushuaia, es la bomba !!! Superinteressant, molt divertida i plena de vida!!.. La presento!!

Be vam fer la navegacio que es obligatria si vens per aqui, pel Canal de Beagle, a on veus el far de la fi el mon...que en realitat no ho es..perque ni ha un altre mes lluny.

Pares a una illa que hi han llops marins..Molts!! Cormorans, una especie d'au que es familia dels pinguins pero vola..(crec que l'explicacio es aquesta..ja sabeu que a mi el tema bitxos no m'interessa gaire..)

I fas una caminata d'una hora per 1 de les illes que va ser habitada pels YAMANAS, indigenes que van poblar Ushuaia, i com no, es van extingir quan van arribar els europeus...sempre la mateixa historia....intentant que canviessin les seves costums i manera de vestir. que anaven despullats, cosa que es flipant veient el fred que fa!!....i be tots en 30 anys extingits, nomes queda una dona viva...Ona, encara n'hi ha una..va morir la seva germana)....som destructius, i ens pensem que som es millors, aixi va el mon!! aiiiiiiiiiiii ja se que em poso pesada amb el tema sempre, pero ..ES QUE ES VERITAT!!!!!

Ushuaia em te fascinada...perque aqui esta la base per anar a fer el viatge ...que ja es una obesssio per mi jajajaja...l'ANTARTIDA! ahhhhhhhhhh!!! Tot ple d'info de l'Antartida!! samarretes, magnetos, enganxines, llibres!! clar jo ja en tinc una de cada...jajaja...La Mari flipa...em diu ja no compres nada mas mi amor!!! Solo te falta ir...i....... i tant que hi anire....tard o d'hora!! Si pot ser mes d'hora que tard millor!!! ;-)

Jo em pensava que Ushuaia, y el parc Nacional de Tierra de Fuego, seria com un paisatge de l'apocalipsis (tot pla i sense res....potser pel nom que te), pero res mes lluny de la realitat, esta envoltada de muntanyes nevades, i te el mar a davant...el mar que em portara a l'Antartida....jejejejejejeje

El parc Nacional de Tierra de Fuego, esto tot bosc, i llacs, molt maco, encara que em va agradar mes el PN Los Glaciares. Avui hem fet una caminata de 4 hores pel cami de la costa, i passes per uns boscos de conte de fades!!

Una altre cosa interessant per visitar es el Museu del Presidio....Ushuaia, va ser colonitzada al principi com a una colonia penal, i aqui venien els delincuents amb els castics mes llargs i durs, la preso en unes condicions terribles, pel clima i per l'aillament total de la resta del mon....ningu esta clar , volia venir aqui...Al museu t'expliquen les condicions de la preso, com es va intentar colonitzar, i a la planta de dalt...hi ha......UNA EXPOSICIO DE L'ANTARTIDA!!! jajaja...monotema!!! Aqui ja em vaig quedar 1hora llegint totes les expedicions que hi han hagut...i com no, estava el meu admirat Ernst Shackelton!!! http://ca.wikipedia.org/wiki/Shackleton

En definitiva que aixo d'estar a la fi del mon.....com que m'agrada molt!!!! Dema volo a Buenos Aires!!

1- Ona, no he vist pinguins, perque no es l'epoca...se han mudado!! pero quan vagi a l'Antartida ja en veure...jajajajaja. peto per tota la familiy
2- Jess, en la foto de mis nuevos souvenirs antarticos hay algo para tu madre, a ver si lo ves..este no lo tiene cualquiera eh??? sera la reina entre sus amigas coleccionistas jejeje!!
3- Jorgeeeeeee!!! Tu por aqui!!! Quan de temps....ja veus que no estic molt quieta aquest viatge jejeje....I no hi ha fotomuntatge aquesta vegada??!!!! Va pls que eren molt bons!!! Bueno si estas inspirat eh?? jejeje.ptons!
4- D"ei"vid!!!!!!!!! Compiiiiiiiiiiiii meu!!!, que si que menjooooooooooooo...joer pitjor que la Ona!!!! Que ja em falta mes poquet per tornar...i que em doneu el que quedi dels meus "belongings" despres de passar per l'aduana (queda alguna cosa??).....jajaj.. Un petonas wapo!!! per cert, la padel extreme (com us agradava ehhh!!!)....aguanta....pero d'un fil!!!! La tinc 1 mica jubilada.....
5-Tossi, avui t'he vist nedant pel parc de Tierra de Fuego ...;-)!!! Si rati si, gracies per descobrir-me la muntanya!!! I si el trekkings els faig sola, ja se que no ho has de fer per seguretat ...pero es lo que hay!! ....I si reina, ja em pots imaginar fent-me autojumpings.....una mica estressant.....jejeje, muakisssssssss

El Chalten – Cerro Fitz Roy + Torre –PN Los Glaciares

2010-05-11T06:21:00.000-07:00

Bus desde El Calafate a El Chalten (3,5h), per la ruta panoramica 40 .

Unes vistes impressionants…Argentina un altre pais amb uns paisatges inmensos!! Quina grandiositat de paisatges durant tot aquest viatge!!

I al arribar abans del poble El Chalten, parada tecnico-fotografica per gaudir de la vistes de totes les muntanyes ……….us pensareu que es normal aquest dia que fa…PERO NO!!!! Una sort increible amb el clima. El Fitz Roy (la muntanya mes alta de la foto) es conegut per estar sempre tapat per nuvols, els primers indigenes d’Argentina, la van batejar com la “muntanya amb fum” per aquest motiu…i jo…..NI UN NUVOL!!! TOMA YA!!! Jejejejeje.

Arribo i…trekking a Laguna Torre, s’ha d’aprofitar el bon temps…6 hores de caminata (anar i tornar) i arribes a Laguna Torres, amb el Cerro Torre i el Glaciar Grande de fons…sembla una postal.

Dia seguent….SEGUEIX EL BON TEMPS!!! QUINA SORT QUE TINC!! El canvi climatic ara m’afavoreix! Ni molt fred ni res! Trekking a Laguna Los 3, als peus del Fitz Roy…8 hores de trek…..ESPECTACULAR!!! Com m’agrada la muntanyaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!

de cami al fitz Roy…

….arribo al final!! Al peus del Fitz Roy!!

Les 2 muntanyes,Fitz Roy + Torre, son uns dels somnis dels escaladors (jo diria professionals..!!) arreu del mon…EL que jo em pregunto quan veig com son de rectes i altes…es….COM ALGU POT ESCALAR AIXO???..jo no ho entenc, em sembla ciencia ficcio!!

En 1hora volo a Ushuaia…A LA FI DEL MON!!!

• Nil i Pol…ja us veig amb el tiet Pepe mirant el futbol…..futbolitis!!! aiiiii, a veure que passa amb la lliga!! Nil, encara jugueu cada dissabte a futbol ? Esteu guanyant? Segur que si!....Un petonas pels 2 i pel Teo i el David!! Polete….millora’t!! Que? s’esta be a casa de l’avia no?? Quino morooooooo !!! Un petonas per tots!!
• Soni…tu vens al proxim…pero crec que estaras molt enfeinada amb cigrons!!! Jijijiji…pto wapi….
• Ona…la peli ja la buscarem quan torni si vols, es que no m’en recordo de com es diu!! La de la Sandra Bullock, per la que li han donat 1 Oscar!...Perito Moreno…espectacular eh??!!
• Tere y Marcos…Tere , nena, el otro dia por telf ya te explique como iba lo de los comentarios….que no te aclaras no?? Ay mi desastre informatico!! Un beso para los 4!!
• Tito…Al final si lo de India!! Aprofita i no et rallis, no es el viatge perfecte!!! pero es bo pel CV!!!! Envia’m un mail i m’expliques!! Muaks
• Princesa Dobon…ja he cridat….a B.A. cridare mes fort!! Jajajajaja..Escolta al final el teu amic esta a B.A, pero he quedat amb el seu soci Juan Manuel a Ushuia, xq m’expliqui que es pot fer per alla. Muaksssss
• Jess….animos ….jejejeje….mas findes asi y te arruinas…;-) muakis…….

Perito Moreno - Patagonia Argentina!!!!!!!

2010-05-07T14:35:00.000-07:00

Che pasó boludoooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!.......Ja estic a Argentina!!!
Adjunto....foto del Glaciar Perito Moreno....impressionant!!! Un mar de gel, amb uns colors blaus, blancs, que canvien quan surt el sol...per cert...que vaig tenir una sort amb el dia que ja em va dir la guia que aixo era l'excepcio total!!!!

La Glacera Perito Moreno està situada a Argentina, entre els 47º i 51º de latitud sud, i neix del Camp de Gel Patagònic Sud, compartit per Argentina i Xile. S'estén sobre el Braç Sud del Llac Argentino, amb un front de cinc quilòmetres de longitud, 30 km de llarg i 150 metres d'alçada (dels quals 60 estan emergits).

Batejat amb aquest nom en honor de Francisco Moreno creador de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'aquest país durant el segle XIX, és una de les reserves d'aigua dolça més importants del món.

Glacera Perito Moreno,és una de les glaceres més imponents del món, i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix

Situada a una zona envoltada de boscos i muntanyes, queda dintre del Parc Nacional Los Glaciares, creat el 1937 a la Província de Santa Cruz, al sud de la República Argentina. Aquest parc, de 724.000 ha, té en total 356 glaceres.

El Perito Moreno...creix a una velocitat de 2mts per dia, encara que també perd els 2mts al dia pel desglaç , es a dir es manté estable. El soroll que sents quan estas a davant i van caient troços de gel enormes...es com si tronés!! Demà bus...again (quin tip de bus aquest viatge) i em planto a El Chalten, paradis i cuna del trekking, hi ha el Parc Nacional de Fitz Roy.....a caminar s'ha dit!!!

Trekking al mirador Las Torres.....Ciao Xile!!!!! snif snif

2010-05-05T16:36:00.000-07:00

Comenco el trekking...........

Camino una mica i em paro a fer uns "improvisings" aprofitant que per ara fa sol

Vaig pujant, caminant , pujant,, pujant mes....buffff....i gaudint dels colors de tardor que te la muntanya....

I continuo la marxa......pujant, pujant.....paro a fer mes "improvisings" aixo del tripode i els 3 disparos es la pera!!!!! jejeeejejeje .

I al cap de 4 hores i moltes roques que pujar, arribo al final del trekking!! Una vista espectacular del llac i la base de les famoses Torres:

I prova grafica de que he arribat!!!!!!!

Pero comenca a nevar!!! haig de baixar rapid abans que m'enganxi baixant les roques.....aiiiiiiiiiii...pero en 3 hores ja estic al mega hotel que m'ha sortit com una ganga...que per cert son una mica cutres xq quan vaig arribar em van donar un llit...literal...sense llencols...llencols anaven a part del preu..jo em pixava!!!...pero jo com a bona princesa que soc....vaig demanar llencols...no sac de dormir...aiiiiiiiii que mochilera de pacotilla que soc!!! jejejeje.....

Baixant m'acomiado de la Patagonia Xilena amb un "mystic"...

I amb aquest post de Xile.....Un pais extremadament llarg.....i amb una diversitat de paisatges que canvien radicalment al llarg del pais i que continuen fins mes enlla d'on t'arriba la vista i l'imaginacio.

CIAO XILE!!!! M'has impactat!!!!

1- Alfons i David...i la perro flauta....s'ha pogut salvar???!!!!..us informo que la padel xtreme encara aguanta....per poc...pero encara esta alla...es una campiona!!!..I QUE SI QUE MENJOOOOOOOOOOO!!! Pitjors que la Ona!!!!!!ainssssssssssss!!! ah...last news...els bolsos han arribat....la Ona....m'ha preguntat si volia posar 1 botiga de bolsos!! jajajajaja....es bonissima!! I tema banco BISA "el mejor banco de Bolivia.......grrrrrrrrrrrrrr" ja esta la reclamacio posada a Visa..a ver que pasa!! Thanks Josep (petit)!!! Nois...un petonas molt gran!!!

2-Princess Dobon...ja li he enviat un mail a your friend d'Ushuaia....i dema com a homenatge a tu quan arribi a Argentina cridare...M_ _ _ IIIIIINNNNGGGG!!!!! jejejejejeje

3-Tossi , la princess es la Mireia, una amiga del postgrau....ratiiiiiiiiiiiiiii!! Un pto a la Lauri!!

4- Tito...que plou desde diumenge?? Si ja us feia a la beach!! La teva mare m'ha dit que a sobre fa una rasca que paque!! Tindre que arribar jo..xq surti el sol...:-).....jijijijiji. Ptons!

5- Mire/ Berti..a veure si es veritat que m'escriuen els nens....un peto als 4!!! I anirem a saco en bici a Coma!! mes enlla de......a on vam arribar l'estiu passat?? molt lluny no? Que era Torredembarra?!!!O m'he passat?? petons!

6- Ona....el David i l'Alfons....tooooot el dia que si has de menjar mes..... que si has de menjar...i que menjo!!!!! I jo els deia que eren pitjors que la meva mare!!! I que si que menjoooooooo!!!!

7-Jess-..neni mi toque FACHION.....siempre conmigo....antes muerta que senSilla!!! ...muakis wapi.

8- Denis.....mi ex-compi de viatge....AMOOOOOOOOORRRRRRRRR!!;-) Anda que no em vaig enrecordar de tu ahir quan feia el trek...pensava segur que ell ja estaria a l'altre punta del parc...con su rollo correcaminos!!! Com a New Zealand!!....petonas wapooooo

9-Jaimito...mi otro excompi de viaje.....nen!!! Quina passada el PPS que ens has enviat..quines fotos!!!I quins records del viatge!!!Pero la foto del Tongariro...no van tenir tant sort amb el dia com vam tenir nos!Ho has vist? Ens veiem quan torni a Bcn...que ja em falta mes poquet..snif snif...peto James!!!

Patagonia xilena - Torres del Paine

2010-05-02T17:09:00.000-07:00

Ara mateix estic a la Patagonia Xilena....a Torres del Paine, un parc natural a on es pot fer un circuit de 3 a 6 dies fent trekking (rotllo Carros!!! Tossi, Xavi, Marcos i Jose!!!!). Vaig arribar ahir, i avui he fet una volta pel parc en un minibus per fer-me a l'idea, es molt maco!! Pero pel temps que fa, no crec que sigui molt recomanable que estigui caminant sola 4 dies per la muntanya, fa un fred que pela, ahir nevava, plou...i sobretot fa un vent que et tira a terra!! LITERAL!! Em tindre que posar pedres a la motxil.la. per no volar!!! Per l'epoca que es, tots els refugis que hi han durant el circuit estan tancats, nomes hi han obert 2 hotels...pero la cosa bona es que dema vaig per 2 nits a un hotel que normalment val 250 euros......pero com estan en temporada baixa m'ha costat 30 euros + 30 pel menjar....no esta mal no?? base per fer un parell de dies de trekking i intentar arribar a las Torres del Paine...

http://www.visitchile.com/esp/patagonia-sur-torres-paine/fotos-hotel.asp?id-hotel=TPA006
http://www.lastorres.com/gallery/photos/

Algunes fotos del que he vist avui....Alfons i David...son fotos...es objectiu!!! Avui feia sol!!!!!!!! ;-)ueeeeeeeeeeeeeee!!!

"Tempanos" despresos del Glaciar Grey

Jo.....

Foto artistica...

Les famoses Torres de Paine.....alla vaig dema(son les 3 punxes)

Foto artistica 2.............;-)

Alfons i David.....post pels millors compis!!!

2010-05-02T16:48:00.000-07:00

DAVIDALFONS

Vaig a dedicar un post especial pel David i l’Alfons, que han sigut millors compis de viatge, que els millors compis que hagues pogut somniar tenir!!!! 20 dies junts sense coneixe’ns de res (ells a mi…) i com si ens coneguessim de sempre al ben poc de trobar-nos. He tingut moltissima sort..NOIS QUE US TROBO MOLT A FALTAR!!!!!!
Nomes puc somriure quan me’n recordo de totes les bromes, risas, i catxondeo......

Gracies pels Jumpings!!!

Pels mystics!!!

Pels improvisings!!!!

Pels runnings, walkings, etc....I PER SER COM SOU!! YOU ARE THE BEST!!!!

PD- i ara que us he deixat tan be i us he fet la pilota d'aquesta manera tan brutal.....Espero que quan torni a Bcn, em doneu el meu Moai, motxil.la perro flauta, roba varia que us he enxufat, el "guayabo" (o som es digui)......I que no ho veneu por ahi!!! Ah i ni se us acudeixi demanar-me drets d'imatge!!! jejejejejeje.

Us envio un petonas enorme!!! MUAKSSSSSSSSSS

Bolivia!!

2010-05-02T16:32:00.000-07:00

Bolivia, un pais desconegut per mi fins ara i que la veritat no em despertava cap tipus d’interes, fins que per coses del viatjar…i per la liada que em van fer l’Alfons i el David….per sort!!!!, he acabat voltant pel pais uns 13 dies….i m’ha encantat!!

Es un pais pobre , pero no perque li falti de res, es un del paisos mes rics en recursos naturals. El seu problema des del meu punt de vista, es la poca educacio de la poblacio, el que comporta molt poca visio per autoexplotar o gestionar tota la riquesa natural que tenen. Ho acaben cedint a empreses estrangeres que son (com sempre), les que en treuen el maxim profit.

Bolivia ha sigut un dels paisos mes saquejats pels colonitzadors (espanyols sobretot) pero no se’n salven ara mateix ni alemanys, portuguesos o actualmente japonesos, etc… La seva poblacio va ser brutalmente esclavitzada, pero les coses van canviant, poc a poc…Una frase molt escaient que vam trobar a Sucre:

L’Evo Morales, sembla que esta fent coses bones pel pais, segons el que ens va dir gent d’alla, pero des del meu punt de vista…..massa amic del Chavez…..esperem que no se li giri el cami….i esperem que m’equivoqui.

A Bolivia inclus a La Paz, la capital, pots encara veure ( i moltes!!) a las cholas, vestides amb els vestits tipics, que segons sembla es una versio distorsionada del que van intentar els colonitzadors en el seu moment, que les indigenes anessin vestides com les camperoles andaluses d’aquell moment. Pero la versio del altiplano de Bolivia es va veure modificada per diferents teixits, costums, i cultura.

Bolivia te uns paisatges espectaculars, d’alta muntanya, frondosos i verds, desertics, ….

Bolivia es un pais per descobrir i gaudir!!!!

Bolivia.....Carretera de la Mort!!!!!! Brutal!!!!!

2010-04-30T07:50:00.000-07:00

Death Road.......baixada en bici.....BRUTAL!!!!! Es una passada.....comences la baixada desde 4.700 mts d-alcada, amb un paisatge d-alta muntanya que es precios!! I baixes 65 kms ¿crec...? pero amb unes baixades que us les podeu imaginar. Es una carretera molt perillosa, vas baixant per una carretera de pedres bastant estreta i amb uns precipicis al costat, que ja ens ho va dir el guia,si caus es mort segura. Li diuen la carretera de la mort, per la quantitat de gent que s-ha matat, en cotxe i en bici....Es una carretera que no deixa cabuda per un error, si t-equivoques i rellisques...pots tenir un problema serios....pero nosaltres SOM DEATH ROAD SURVIVORS!!! com diu la samarreta!!! va ser una passada!!!

Ah.....per cert... us presento les BAMBES DE LA MORT , batejades pel David. Me les vaig comprar per 2,5 euros a la Paz...per no embrutar les poques sabates que tinc pel viatge....que nomes tinc unes bambes i les botes Gore Tex....son mones eh??????? El detall de la cadeneta es brutal!!!jajajajaja.....la mes princesa de la carretera de la mort!!!!!

Alfons...amb cara de velocitat

Avui em quedo sola, estem a Arica , Chile, avui volo al sud de Xile, Punta Arenas, creuant tot el pais!!. I em separo del David i Alfons,....buaaaaaaaaaaa, els trobare molt a faltar, han sigut els millor companys de viatge que podia trobar...impressionants!!!! Son the best!!!!!

1- El teclat continua com una cabra.
2- Princess Dobon!!!! la foto es monissima ....jajaja estas fatal princesss!!!! Al noi d-Ushuaia, li enviare un mail quan sapiga mes o menys quan estare per alla...que encara no ho se...un petonas wapi meva!!!
3- Sandra - Castellbisbal....carinyo meu acabo de veure el teu mail...MOLTES PERO QUE MOLTES FELICITATS!! S-ha comencat a complir rapid el que et vaig desitjar ahir no??? Estic molt contenta per vosaltres!! un petonas per tots!!
4- Gem......que guai que has entrat!! Un petonas wapi!! El viatge molt pero que molt be!!!
5- Soni..... Molt guai dels kilos....espero que molts mes carinyo!!!! Un peto pels 2 i per la princess...
6- Olguita... nina gracies per anar controlant my house!! Muakis
7- Family......tranquis que estare be!!!! molts petons per tots...Ona, Mire, Berti, Tito..nens...muuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaa
8- Crec que no em deixo a ningu...sino al proxim post!!!!

Tiwanaku - Llac Titikaka - Illa del Sol

2010-04-30T07:14:00.000-07:00

Vam anar a les restes arquelogiques de Tiwanaku, una civilitzacio quasi desconeguda anterior als Incas......no es tenen moltes dades, la veritat es que a les restes quasi no es veu res, i a mi que m'agrada molt el tema pedres, doncs em va semblar un mica pobre, perque clar m'agrada el tema pedres pero si hi ha alguna cosa per veure, si tinc que utilitzar massa l-imaginacio per fer-me una idea (que era el cas)....doncs ja no es tant interessant, pero vaja que va estar be..Diuen que d-aqui 10 anys (es el que tenen previst) ja hauran desenterrat la piramide que hi ha...... igual vam anar a visitar el que podria ser el descobriment arquieologic del segle!!! D'aqui 10 anys ho sabrem!! jejejeje... Poso una foto perque no es digui....

I vam anar al llac Titikaka...impressionant!!! Mes de 8.800 kms 2 d'aigua...sembla un mar!!! Vam anar amb un guia molt maco (David) que ens va explicar tota la cultura i mites de l'Illa del Sol..una meca pel moviment hippy pel que vam veure, ens hagues agradat poder estar mes temps a l-illa i a Copacabana, pero tot no pot ser!!Al menys ho vam veure!!

ps- Esta escrit raro....perque el teclat del ciber s-ha tornat boig........i les tecles no corresponen al que ha de ser....Que lo sepais!!

Sucre - Potosi

2010-04-26T04:56:00.000-07:00

(Vestits de mineros)

Sucre és la capital constitucional de la República de Bolívia i del departament de Chuquisaca, situada al sud de la part central del país, es a on esta el der judicial de Bolivia.
El 1991, Sucre és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Milers de turistes són atrets cada any per aquesta capital del barroc amb edificis blancs datant dels segles XVIII i XIX.

Vam tenir una mica de "bajon" al arribar, perque venim de mes de 2 o 3 setmanes de veure cada dia paisatges espectaculars, i clar el nivell i tipus de viatge a Bolivia a canviat radicalment, aquí és més cultural i veure gent, ens va costar una mica però al final li vam pillar el gustillo a Sucre. Una ciutat universitaria, molt mona amb tot de cases blanques.

Aquest 2 últims dies hem estat a Potosi, la 3a ciutat més alta del món,tambe molt maca i amb molt d'ambient, i a o estan el Cerro Rico. Mines de plata d'on Espanya, i la seva corona, van expoliar tota la plata, fent servir als indígenes com esclaus, als quals fein estar inclús 6 mesos seguits sense sortir de la mina, extraient els minerals, en definitiva com sempre 1 altre exemple de la crueltat i inhumanitat de la naturalesa humana que sempre ens acompanya a llag de l'historia....es increible, som molt pitjor que els animals!!

Ara mateix el cerro despre de l'expoli que va teir durant mes de 400 anys, ja no te la riquesa que tenia abans, esta clar, pero encara esta actiu, hi treballen miners bolivians, treballant tota la setmana un barbaritat d'hores, perque les empreses lis paguin per 50 kg de minerals a uns 15 euros....no comments...el tema esta clar que no ha canviat gare..

(Foto del cerro Rico)

Paso el link del wikipedia de Potosi, que es molt interessant...:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Potos%C3%AD

Vam visitar une mines, i em va impactar bastant, anar baixant per tot els tunels i anar trobant miners que hi treballen, en unes condiciones fatals...(fotos de dalt)
Foto de ball Potosino amb vestits tipics de Potosi:

Ara estem a La Paz, acabem d'arribar despres de 9 hores de bus. I ens esperen uns quants dies una mica estressants, ja que volem veure la isla del Sol, el llac Titicaca, fer la baixada en bici de la carretera de la muerte i anar a les restes arqueologiques de Tihahuanaco....o sigui....mmmmmm...que molt de relax no tindrem...jejejeje.

Muakssssssssssssss

1- Tossi ja tia no ves con las aventurilla......que fa la Laureta????
2-Jose i Marcos: Nepal?......mmmmmmmm.............millor no dic res...jejejejejejejejej, pero estic molt contenta!!!! jajajaja...muakis wapos!!! Aneu-me informant via e-mail!!!!
3-Jess i Pili, besitos wapis!!
4- Anonim, gracies per tota la info que em va donar el/la anonim en el post del ert, acabo d'arribar a La Paz o sigui que ja us explicare..per cert qui ets??
5- Ona, Mire, Berti, Tito.....petons per tot i els nens !!!

Salar d’Uyuni

2010-04-23T06:54:00.000-07:00

El salar mes gran del mon…12.000 km2..es com un mar de sal….es increible, no veus a on acaba….aixo va ser al dia seguent del segrest, i perque veieu que estic i estem be, penjo algunes de les fotos que vam fer…vaja catxondeo!!! Podiem haver estat tot el dia fent fotos!!!!

Ara ja estem a Bolivia, ahir vam arribat en bus a Sucre…a veure com evoluciona el viatge…esperem que no hi hagin mes ensurts d’aquests!!! No crec….

Muakis!!!!!

Segrestats a Bolivia!!!!

2010-04-23T06:44:00.000-07:00

Si es cert…anavem fent la ruta per la llagunes altiplaniques, despres d’haver dormit en un refugi a quasi 5.00 mts d’al´çada, amb una mica de mal de cap, pel mal d’altura…res que no pugui solucionar, una espidifen (magic!) i unes fulles coca….quan ens vam topar amb un “bloqueo” que le dicen aquí. Estavem circulant per la zona d’Uyuni, una zona super aillada, i en la qual quasi no tenen ni electricitat, ni camins pavimentats, ni aigua, tot es sorra i carreteres molt precaries, i a mes s’intalen empreses estrangeres que robes el pocs recursos naturals que tenen!!…quan un” bloqueo” ens va fer aturar la ruta. Estan reclamant millores en tots aquest problems al govern , el qual, com sempre no fa cas…cosa que no acabo d’entendre, perque en teoria l’Evo Morales es un indigena, i quan va pujar al poder va dir que faria tot per ajudar, als seus (tot com sempre mentida!! Quin fastic em fan els politics!!)… Bueno el tema, que com no poden fer res, van decidir parar als turistes i reternir-nos per fer força i que vingues la premsa….En un principi no estavem molt preocupats, vam pensar que seria un moment i ja esta, pero van començar a venir bolivians, alguns amb pals pedres i passamuntanyes…i ja vaig començar a preocupar-me…..es va pujar un d’ells als sotres de cada un dels jeeps que anavem ( un total de 15 jeeps entre totes les agencies, un total de 90 turistes de totes les nacionalitats..) i ens van redirigir a un poble que es diu Abaroa, a on no hi ha ni lavabos, ni menjar, ni a on dormir, i alla ens van tenir 8 hores!!!!! Pixant entre camions, i sense menjar res, amb un fred que et pelava, i fet reunions entre els jefes del pobles…que no s’aclaren ni ells, perque no hi ha cap tipus de nivell cultural de res,..Es posaven un bus per marxar a un altre poble, despres no, despres que no podiem marxar fins que no vingues la premsa, va venir una camara i ens va filmar, pero tampoc ens van deixar marxar, despres que si haviem de pagar-los per dormir a “casa” seva i menjar…Despres que teniem que passar la nit als jeep i al dia seguent ja decidirien que fein amb nosaltress…despres ens deixaven marxar pero quan estavem arrancant els cotxes, es van començar a pujar al 1r cotxe els exaltats del poble tirant pedres i dient que no podiem marxar…aquí ja em vaig cagar!!!!…Total que sort que anava amb l’Alfons i el David, perque m’arriba a passar aixo sola….i no se…..com hagues reaccionat…En definitiva al final a es 23h ens van deixar marxar i vam pder arribar al seguent poble a la 01 del mati…destrossats i flipant amb tot que que havia passat…I el dia seguent fent rutes alternatives perque no ens tornessin a enxampar…vaja que el tema va ser bastanat bastant heavy…..ara em ric pero tela!!! I jo nomes patia perque no sortis res d’aixo a la tv de Bcn….!! Impressionant, ara queda com una anécdota de viatges, la mes mes mes bestia que puc explicar fins ara, i espero que quedi aixi!!,aixo està clar!! Pero que en el moment ….era una situacio dantesca…com deia l’Alfons….tots tancat als jeep, al nostre un jeep de 6 anavem 7…o sigui que imagin’t el percal..per dormir tota la nit…….no comments!!!! De totes manreres espero que aconseguiexen les millores que demanen, perque no hi ha dret!!

Creuant els Andes desde Xile a Bolivia

2010-04-23T06:38:00.000-07:00

Vam contractar un tour per arribar fins el salar d’Uyuni el mes gran del mon!! 12.00 km2… es una dimensio inimaginable….i quan ho veus encara t’impressiona mes!!!

El trajecte fins a Uyuni, es un especvtacle visual de paisatges ingualables de veritat, muntanyes i mes muntyanes, tot desert, roques, anilams salvatges quenomes vien a aueste alçades (bicuñas), llagunes altiplaniques, cada una d’un color diferent, que et sorpren de sobte al creuar una muntanya, una de color blanc, un altre de col turquesa..preciosa!!! com si en mig dels Andes hi hagues una platja paradisiaca….una altre de color vermell..totes amb flamencos bevent i volant. Vam estar tot el trajecte alucinant amb el paisatge , no paravem de dir….ala!!!! i fer fotos com bojos!! I jo no parava de pensar lo afortunada i privilegiada que soc per poder gaudir d’aquest espectacle de la naturalesa….i encara ho penso….fins que…….ENS VAN SEGRESTAR UNS CAMPEROLS BOLIVIANS!!!!!!

Geisers del Tatio * Fotos pendents

2010-04-23T06:29:00.000-07:00

Salar de Atacama - Lagunas altiplanicas * Fotos pendents

2010-04-23T06:23:00.000-07:00

Atacama - Valle de la Luna * Fotos pendents

2010-04-23T06:15:00.000-07:00

Atacama - Valle de la Muerte * Fotos pendents

2010-04-23T06:08:00.000-07:00

Atacama

2010-04-18T15:10:00.001-07:00

Informo que no em deixa penjar fotos!!!! Aghhhhhhh no se que passa, posaré el text i si em deixa penjar alguna foto bé sino un altre dia…

El divendres després de 22 hores de bus!!!! Vam arribar a San Pedro de Atacama....22 hores , que no va ser tan dramàtic, perqué vam, anar en classe premium, companyia Turbus, que és un seient que es fa llit, la bomba!!! Vam poder dormir, et posen pelis, et donen snacks, i bueno que bé però que 22 hores sòn 22 hores, això no t'ho treu ningú, i vam arribar bastant trinxats la veritat...

San Pedro de Atacama, és un poble en mig del no res (literal), enmig del desrert més sec del mòn!! Té molt d'encant, és maco i està ple de cibers, retaurants, bars, botigues i viuen totalment del turisme, especialment dels tours que et porten a veure tots els paisatge alucinants qu tenen al voltant.

El 1r dia vam fer l'excursió del Valle de la Muerte i del Valle de la Luna>, la més light de totes, però que en l'estat en le que estàvem (mateix dia que vam arribar...)ja va estar bé.
Sort que encara encara ens van quedar ànims a última hora per fer algun jumping jejejeje.

El 2n dia vam fer la de Lagunas Altiplanicas, a on vam visitar el Salar de Atacama, el 3r salar més gran del món i d’on es treu el 40 % de liti de tot el mòn.

Hi ha la Laguna de Chaxa, amb flamencos xilens.

I després en una espècie de camió com els de Kananga Tossi!!!!! Vam pujar a 4.200 mts a las Lagunas Altiplanicas, una paisatge preciós i salvatge, a mi aquest em va agradar molt però que molt molt molt….!!!

El 3 dia (avui…..) ens hem aixecat a les 3.30 per anar a los Geisers de Tatio…..amb la sort que hem vist totes les muntayes nevades, cosa que no passa mai!!! I tots el geisers naturals….no amb sabó com el de Nova Zelanda!!!!

I després hem anat a un poblat que es dia Cachupa, a on només viuen 5 pesones, i per acabar a fer una minicaminata de 20 min pel desert d’Atacama flipant!! Quina combinació de paisatges en una mateixa zona!! Preciós!!

Aquest vista també ha estat molt bé…ara estic zombi perduda…i aquest nit anem a un tour a un observatori astronomic!! Crec que serà impressionant encara que estigui totalmente destrossada!!

I bueno ja l’última,…demà me’n vaig cap a Bolivia en 1 tour que va al Salar d’Uyuni, el salar mé gran del mòn, és espectacular!!....el tour és de 3 dies i jo en teoria tornava cap San Pedro de Atacama i després cap al sud de Xile………peeeeeeeeeeeeeroooooooooooooo…els compis m’han liat per anar amb ells cap a Bolivia….he canviat el plans, estaré fent una ruta per Bolivia amb els compis fins el dia 30/04 i ja despreés si que me’n vaig cap a Torres del Pajne…………ai vaja liada que em van fer!!! Jejejeje..

Pròximes notícies desde Bolivia!! I en un 4 dies!!! No tindré internet abans!!!!

Rapa Nui

2010-04-14T21:29:00.000-07:00

Rapa Nui, és una illa especial, màgica, misteriosa i que t'atrapa. Tants anys amb tantes ganes de venir, i ha complert i superat les meves expectatives, tota l'illa en general és preciosa, un paisatge increible i salvatge, plena de cavalls salvatges corrent al seu aire per tota l'illa. ESTIC ENAMORADA DE RAPA NUI I DEL MOAIS!!!
Com és possible que a una illa tan petita i la més aillada del mòn hi hagi tanta història i una cultura tan especial??.. És màgica!!

Espero que us hagi agradat tant com a mi!! Avui he penjat moltes fotos i info eh??!! Demà bus 20 hores fins a Atacam, pròxim post des d'allà

Us deixo una dades més de rapa Nui.....Muaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Illa de Pasqua - Rapa Nui:
L'illa de Pasqua (en castellà Isla de Pascua i en polinesi Rapa Nui o Gran Rapa) és una illa aïllada de la Polinèsia, situada 3.515 km a l'oest de Xile. És una província, d'una única comuna, de la regió de Valparaíso de Xile, inclosa en les anomenades «illes esporàdiques xilenes». Altres denominacions tradicionals són: Te Pito o te Henua («el melic del món») i Mata ki te Rangi («ulls que miren al cel»). L'illa és famosa per les nombroses escultures de pedra, anomenades moais, que es troben al llarg de la costa.
El lloc habitat més pròxim és l'illa Pitcairn, a 2.075 km a l'oest. La major part dels 3.300 habitants viuen a la capital Hanga Roa.
Les coordinades geogràfiques de l'illa són 27° 7′ 10″ S, 109° 21′ 17″ O / -27.11944, -109.35472(i) 27° 7′ 10″ S, 109° 21′ 17″ O / -27.11944, -109.35472. Es pot localitzar aproximadament a la mateixa latitud de la ciutat xilena de Caldera. El fet que disti de 3600 km de la costa xilena per l'est i de 2.075 km per l'oest la converteixen en el punt de la Terra més allunyat d'un altre, fet que contribuí en el passat al seu aïllament de la resta del món, a més de convertir-la en el territori més occidental de Xile.

L'Illa de Pasqua també té la particularitat, juntament amb l'Illa Sala i Gómez, que maté un fus horari diferent al de la Xile continental. L'Illa de Pasqua està en el fus horari UTC-6 i a l'estiu es trasllada al fus UTC-5. D'aquesta manera es manté permanentment a dues hores de diferència amb la resta de Xile.

L'illa va ser ocupada pels polinesis, probablement des de les illes de Mangareva o Pitcairn. Amb la reconstrucció de les genealogies de tradició oral es dedueix que va ser al segle V que va arribar el primer rei Hotu Matu'a. Segons aquestes tradicions orals, es distingeixen dues ètnies enfrontades: els orelles llargues i els orelles curtes. L'illa va desenvolupar, en el seu aïllament i amb uns recursos escassos, una civilització relativament avançada i complexa. Continua sent un misteri la tècnica utilitzada per transportar i aixecar el moais (blocs de basalt fins a 9 m d'alçada esculpits a 20 km de l'emplaçament), i continua sent indesxifrable l'escriptura rongorongo, l'única existent de la cultura polinèsia.
A partir de l'any 1600 la civilització de l'illa de Pasqua va degenerar dràsticament per culpa de la superpoblació, la desforestació i la sobreexplotació dels limitats recursos naturals.

Probablement va ser trobada pel pirata anglès Edward Davis el 1686. Com que no la va situar correctament, durant molt de temps els exploradors van estar buscant l'anomenada Terra de Davis.

Va ser el neerlandès Jakob Roggeveen que la va descobrir el dia de Pasqua de 1722.

El 1770 Felipe González de Haedo en pren possessió en nom del rei Carles III, i l'anomena illa de San Carlos. Però l'expedició no va tenir continuïtat. L'explorador anglès James Cook, el 1774, i el francès La Pérouse, el 1786, van descriure i estudiar els habitants i la geografia de l'illa.

Després, el seu aïllament i la falta de recursos van fer que caigués en l'oblit. L'illa va caure en mans de caçadors d'esclaus peruans que van deportar els nadius a Perú i Xile, quedant només 111 habitants l'any 1877. Entre els negrers va destacar l'operació del masnoví Joan Maristany i Galceran.

Va ser annexionada per Xile l'any 1888 per Policarpo Toro.
El nom polinesi de Rapa Nui és modern, originat per immigrants polinesis de l'illa de Rapa, o Rapa Iti ('petita Rapa'). L'investigador Thor Heyerdahl manté que Rapa és el nom original de l'illa de Pasqua (Rapa Nui seria 'la vella Rapa'), i que Rapa Iti va ser anomenada per navegants provinents de Rapa Nui. Entre altres teories controvertides destaca la possible influència i immigració sud-americana formant una de les dues ètnies històriques. Un col•laborador de Heyerdahl va ser el barceloní Antoni Pujador i Estany.

Compis..Alfons i David!!

2010-04-14T21:13:00.000-07:00

Us presento als meu nous compis de viatge , Alfons i David, fent el seu gran decobriment....un jumping!!Molt però que molt catxondos i divertits, sempre m'intenten saltar pasta, jajaja, a mi i a tothom eh??!! Entre ells es diuen "migos" abreviació de "amigos"....i els agraden molt els poko pokos, piscines naturals que es formen a les roques, tot el dia, "migo" paquí "poko poko" pallà....Viatgem junts fins Bolívia!! A la foto amb el cotxe que vam llogar a Rapa Nui.

Volcà Rano Kau i poblat cerimonial Orongo

2010-04-14T21:05:00.000-07:00

Orongo era el punt de partida per la carrera que definia qui seria el pròxim líder de l'illa (competició de Make Make), era una competició democràtica que es va instaurar quan la monarquia es va abolir. Els més forts o líders de cada clan, havien de baixar per l'acantilat (tela...!!!), nedar fins les illes Motu, esperar a que l'au Manutara poses un ou, i nedar de tornada amb l'ou al cap, pujar per l'acantilat, i el primer que arribava amb l'ou intacte era el guanyador. Dit així sembla fàcil però, si veus l'acantilat i les onades que trenquen a les illes.....i la distància, ja no ho creus fàcil...

Ahu Tongariki

2010-04-14T20:54:00.000-07:00

Una visió impressionant...ja se que em faig repetitiva...però és que és veritat!!!! A més que l'illa hi ha molt poc turisme el que fa que tinguis una sensació de l'illa encara més especial, el 1r dia que vaig anar a Tongariki...estava sola!!!, no m'ho podia creure!
Ahu Tongariki, 15 moias a sobre de l'AHU (plataforma). Aquest Moias els van reconstruir perquè un tsunami els va llençar més de 100 mts terra cap a dintre. La sortida del sol a Tongariki, sense paraules...indescriptible.....

Moais - Rano Raraku

2010-04-14T20:44:00.000-07:00

Els moai són estàtues esculpides amb cendra volcànica de l'illa de Pasqua, a l'oest de Xile. Totes les estàtues són monolítiques, és a dir, esculpides en una sola peça. Els més de 600 moai coneguts estan distribuïts per tota l'illa. La majoria van ser esculpits en roca a la cantera de Rano Raraku, on queden prop de 400 moai més en diferents fases de construcció. Sembla que la cantera va ser abandonada de sobte i es van deixar estàtues a mig fer a la roca. Pràcticament tots els moai acabats que es trobaven a la cantera van ser posteriorment destruïts pels illencs natius en el període següent a l'aturada en la construcció.

Els primers navegants europeus que, al principi dels segle XVIII, van arribar a l'illa de Pasqua no podien creure's el que veien. En aquesta petita àrea de terra van descobrir centenars d'estàtues enormes sobre la superfície de tota l'illa.

El significat dels moai és encara incert i hi ha moltes teories al seu voltant. La teoria més comuna i acceptada explica que les estàtues van ser esculpides pels habitants polinesis de l'illa fa almenys uns 500 anys. Es creu que podrien ser representacions d'avantpassats difunts o potser personalitats importants que van viure en aquella època, a més a més de símbols d'un estatus familiar. Els moai devien ser molt cars de construir: no només el tallat de cada estàtua hauria necessitat diversos anys d'esforç, sinó que després havien de ser traslladats des de la cantera fins a la seva ubicació final. No se sap exactament com eren traslladats els moai, però aquest procés segurament exigia l'ús de trineus o rodets de fusta.

Moai amb ulls i barret reconstruïtsEs creu que muntanyes senceres van ser remogudes per a la seva creació. La roca volcànica tan dura com el metall va ser tallada amb facilitat i roques que pesen milers de tones estaven llençades en diversos llocs on no van poder ser refinades. Centenars d'estàtues enormes es troben avui en dia. En un principi alguns d'aquests gegants portaven també un barret. Aquest fet no ajuda a resoldre el misteri ja que pesaven més de 10 tones, es trobaven lluny de les estàtues i havien de ser aixecats a l'altura adequada per poder col•locar-los sobre els caps dels moai. Avui en dia els moai són l'atractiu turístic principal de l'illa de Pasqua.

La definicio del wikipedia està molt bé i així us culturitzeu jejeje...que jo no tinc tan temps per escriure!! La veritat es que la caminada per la cantera Rano Raraku..... és espectacular!! T'ho juro que no entens com feien els Moais que són enormes i les úniques eines que tenien per picar eren pedres!! La caminada pel volcà a on hi han més moais i també fan estudis arqueològics, és preciosa!!

Us informo que hi una nova tècnica per fer jumpings....sola!! no m'ha de fer la foto ningú, és perfecte!! (info gràcies a la Jose...gràcies ratii!! tripode+temporitzador, però l'Alfons, un dels compis, ha fet un descoberta boníssima, temporitzador personal i la càmara fa 3 fotos!! . Ah per cert els compis de viatge acaben de descobrir els jumpinsg, la febre del jumping s'esten....no paren de fer jumpings!! jajaja.. tot el viatge saltant...ja ho veig!!!

En moto per Rapa Nui

2010-04-14T20:23:00.000-07:00

Ja estic a Santiago quina pena deixar Rapa Nui......El primer dia en moto em va encantar!! Tambe la vaig llogar l'ulim (ahir) per fer una despedida mistica de l'illa...aquestes coses que faig jo...Amb la moto, amb el vent tocat-te a la cara i un sol de justícia, quina sensació de llibertat i felicitat!!! El 1r dia em vaig trobar a 2 nois del hostel 3 vegades que em van enxampar cantant!! Es pixaven de riure!! Ah per cert avui m'han fet un control a Rapa Nui..encara tinc punts!! jejejeje

Rapa Nui........impressionant!

2010-04-13T08:28:00.000-07:00

Hola carinyossssssssss!!! Rapa Nui…és impressionant!!! No tinc paraules de veritat .....Avui només posaré un post perquè aquí internet és molt lent i car, com és normal....és l’illa habitada més aillada del mòn!!!! Demà volo cap a Santiago i ja us podeu preparar....que penjaré moltes fotos!!!! Faré un petit resum d’aquests dies, el 1r dia em vaig llogar una moto i vaig recòrrer l’illa, amb un sol espectacular i flipant amb els moais.....m’encanten!! És una visió que t’atrapa!! El 2n dia van arribar els nois amb els que vaig contactar a través d’Altair,David i Alfons, molt catxondos! Això anirà bé! I ens vam llogar un cotxe durant 2 dies, no hem parat de fer voltes, i avui que já és l’últim dia em llogaré una moto per fer l’última volta i despedir-me de Rapa Nui...buuuuaaaaa,quina pena marxar!! m’agrada molt, de veritat que tantes ganes que tenia de venir, durant tants anys, i realment a complert totalment o més les meves expectatives!! Us deixo unes quantes fotos perquè aneu fent boca!!

Prepareu-vos demà per un empatx de cultura i fotos rapa nui!!!

Petons per tothom!!! VISCA RAPA NUI!!! IONARA! (hola o a10 en rapa nui...)

Santiago de Xile....07/04 - 08/04/2010

2010-04-08T08:17:00.000-07:00

La Tossi te raó......PERQUÈ TOTHOM ÉS ANONIM???!!! Mare meva que no voleu ni intentar recuperar l'usuari....es que....no es pot ser tan "comodon"!!! ;-)

Bé aquí estem, a Santiago des del dimarts, el viatge per arribar..llarguíssim!!! 24 hores de viatge, 3 vols i no se quantes hores d'espera a aeroports (Bcn, Madrid, Buenos Aires). Dimarts vaig arribar mig zombi a les 15.00 d'aquí (son 6 hores menys) i no vaig fer res, a les 20.00 dormidíssima, i vaig dormir 10 hores!! Un record per mi vaja.

Ahir vaig estar tot el dia caminant per Santiago, una ciutat maca, pero vaja, una ciutat que tampoc te res molt d'especial. La ciutat de Santiago de Xile és la ciutat més gran i la capital de la República de Xile. Està localitzada en la vall central del país, i té una àrea metropolitana, anomenada també Gran Santiago, de més de 7 milions d'habitants, més d'un terç de la població total del país.

Adjunto algunes fotos, del canvi de la guardia que vaig veure ahir, metro de la Plaza de Armas, i la catedral de Santiago, a on hi havia gent (jove...jo flipo!!!!) fent cua per confessar-se amb uns cures que estaven allà a cara descoberta...en teoria estan amagats darrera d'algo, no?? Jo no ho tinc molt clar, xq no 'he confessat en ma vida, ni ho fare tampoc..està clar!!

Vaig passejar pel barri de Bellavista, a on hi ha una casa museu de Pablo Neruda, a on ell vivia, ara vaig cap allà a visitarla, vaig anar al museu de Belles Arts (una mica cutre) i vaig veure un carrer que em fer molta gràcia pel nom....sembla el prota d'una serie de Tv..no?? jejeje

El canvi està a 1 euro = a 690 pesos chilenos, és a dir que porto a sobre molt milers de pesos chilenos!! Xile és barato, 1 hora d'internet em costa 400 pesos = 0,60 euros...o sigui que imagina't!!

El que m'agradarà veure és si les excursions són tan barates, això no ho veuré fins la setmana que ve que aniré en bus a san Pedro de Atacama (20 hores de viatge per 1.600 km de dist), ja tinc el bitllet, he agafat el grau "premium", que és un seient que es pot estirar com si fos un llit...., i allà si que he de contractar excusions per anar al desert d'Atacama, geisers, etc...ja veurem the prices!!

Demà volo a les 8.30 cap a.......ILLA DE PASQUA!!!!!!!!! Ueeeeeeeeeeeeeeeeee!! Quines ganes!!!! Ja us podeu preparar xq tindreu un empatx de Moais, us penso bombardejar!!!

Pròxim post desde Pasqua!!!

Ptons per toooooooootes i tooooooots!!! Muakssssss

2ª part dels somnis de la Laura: Xile, Bolivia, Argentina

2010-04-04T01:07:00.000-07:00

Bueno...aquí estem una altre vegada!!!! Torno a marxar de viatge..un parell de mesos..aquesta vegada a Amèrica del Sud, destins, Xile, Bolívia i Argentina..per ara..crec que amb això ja n'hi haurà suficient jejeje..I clar, he decidit reactivar els somnis de la Laura!!!

Volo demà cap a Santiago de Xile, arribo dimarts...i divendres 09/04 volo cap a Illa de Pasqua, uns del destins dels meus somnis desde fa molt i molt anys, per la història que té i pel misteri que desprèn la visió Moais de Pasqua..M'ENCANTEN LES PEDRES!!!

Esperem que aquest blog sigui tan actiu com el del viatge dels 4 mesos per tot el món (aquell va ser una passada!!) No se si tindré tan de temps per escriure, suposo que si.

Tant de bo que aquesta vegada em quedi un diari virtual de viatge tan maco com l'últim, i que aconsegueixi que amb les fotos i les explicacions, la meva família, amigues amics, la meva gent vaja!!! pugui gaudir, somniar, viatjar i acompanyar-me de manera virtual!!

Pròxim post desde Santiago de Xile!!!

Fi del viatge * Somni fet realitat!!!

2008-05-17T19:27:00.000-07:00

Ha arribat la fi del viatge...........un dels meus somnis s'ha fet realitat!! Ha estat una experiencia increible, tant pel paisos que he visitat com per la gent que he conegut. El que si que ha fet aquest viatge...es acabar de deixar-me clara una cosa, la meva passio total i absoluta..................ES VIATJAR!!!! No us ho creureu, pero encara no he arribat a casa i ja tinc ganes de viatjar.....lo meu no te remei!

En el viatge he apres tambe a compartir el meu espai personal, cosa que no portava molt be fins ara, pero dormir cada dia amb persones que no coneixes de res ha servit per alguna cosa positiva!

**********************************

**Coses que SI trobare a faltar:

-No tenir que posar-me el despertador.

-No tenir que anar a treballar ( jejejeje).

-Veure paisatges, pobles, persones, coses noves cada dia.

-Coneixer a algu nou cada dia.

**********************************

**Coses que NO trobare a faltar:

-Dormir cada nit amb desconeguts/des.

-Canviar cada dia de llit i lloc...(tinc unes ganes de dormir al meu llit....;-))

-Trobar a faltar a la meva familia.

-Trobar a faltar a les meves amigues, als meus amics.

Vull agrair-vos a tots que hagueu fet que aquest blog hagi sigut tan actiu!! Llegir tots els vostres comentaris i e-mails durant el viatge, m'han servit per no sentir-me tan sola, perque m'hi he sentit en alguns moments ...(i molt)!! Pero al llegir-vos m'animava al moment, era com si estiguessiu amb mi...!

Com ja sabeu no m'agraden els comiats, per aixo no dono per tancat el blog..... els somnis de la Laura continuaran ...

USA - San Francisco

2008-05-17T11:14:00.000-07:00

San Francisco................M'ENCANTAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!! Es una passada, una ciutat plena de vida....tot el dia i nit...(si ja he sortit per aqui..;-)...es la bomba!!) amb moviment!!

Hi ha una barreja de gent de tot el mon increible! Coses per visitar....Chinatown (com a totes les ciutats es a on trobes els souvenirs i roba mes barata.., Fisherman's wharf , molt turistic i ple de botigues i tambe hi ha una colonia de foques, Alcatraz!!!!! Molt xulo! Em va agradar molt la visita, no es coneix ningu que escapes de la preso, un dels presoners mes famosos es Al Capone!, Esta molt a prop de la ciutat, pero el mar que rodeja l'illa esta plena de corrents molt perilloses i l'aigua esta gelada, total, que si algu intentava escapar, arribava a l'aigua...i no ho tenia molt facil....

Ahir vaig llogar un bicicleta i vaig creuar el Golden Gate...i vaig continuar fins Sausalito, un poble de costa amb molt d'encant...vaig continuar pedalejant....i vaig arribar a Tiburon, un poble molt maco..total 30 kms en bicicleta....no entenc com puc caminar avui, el problema es que no vaig entendre be les explicacions dels de la botiga de bicis, es veu que a Sausalito hi ha un ferry per tornar cap a San Francisco...pero jo vaig entendre que l'unic ferry estava a Tiburon...en teoria el trajecte son 3-4 hores...pero jo vaig estar 5h i 30mins!!!! i anava pensant, aqui hi ha alguna cosa que no quadra......total que arribo a la botiga de bicis (completament destroyed...) i els dic * Escolta que no son 3h i 30min...son 5 h i 30 mn...!! i em diuen....* Pero fins a on has arribat??? * fins Tiburon... * Uaaaauuuuuuuuuhhhhh, aixo es un record!!!...i tota la botiga mirant-me com si fos una heroina...jajajaja, quan en realitat el problema es que soc una empanada...!!! Pero tranquils, estic be, encara vaig tenir l'humor d'anar a fer uns dancings a la disco per la nit..jejejeje...vaig anar amb la Renata, el seu marit i la Cristina.... La Renata i la Cristina son les meves companyes d'habitacio, son brasilenyes i son genials!! Ja dic que el meu piset semblara Les Rambles......ara tinc casa a Brasil tambe, i a USA!!!! Avui.....arriba JJ!!! L'austriac maco que vaig coneixer a Fiji!! Em va enviar un missatge dient-me que venia cap a San Francisco...aixo es la pera...quedant amb gent com si estigues a Bcn.....m'encanta!

* Moltes gracies a tots i totes per totes les felicitacions per les 2 noticies!! Sou les/els millors.....per aixo sou les meves amigues/amics!!!! I love you!!!!!!!!!!!

Paradis passat per aigua......

2008-05-12T16:10:00.001-07:00

"La lluvia en Sevilla es una maravilla, que llueva toda la semana en Fiji es una pesadilla"
Us agrada la meva rima???? Aixi comenca la meva entrada per Fiji.....He estat 7 dies al resort i molta sort no he tingut amb el temps, de 7 dies ha plogut (diluviat) 4..increible pero cert! Aixo es el "Global Warming = Canvi climatic"!! Aixo he dit tota la setmana a tothom al resort..jajajaja!! I la gent em deia *Home no podem culpar al canvi cliamtic de tot!! I jo *Si! Necessito culpar a algu per aixo!! :-). Els 3 primers dies estava molt ratllada, no parava de ploure i no sabia que fer, mes que llegir, llegir i llegir....i no parava de pensar que no havia estat molt bona idea aixo de venir SOLA a un resort (ple de parelles), pero al final m'ho he passat genial. He conegut a una quantitat de gent impressionant.

Linda i Michael, una parella de California de 70 anys, que m'han tingut tota la setmana com si fos la seva filla adoptiva, els 2 son activistes de la pau i amb unes vides molt interessants. Alistair, un cientificic encantador de Nova Zelanda, Judy+Lynn+Barbara, unes novaiorqueses de 50 anys viatjant pel mon, Sakia+Hanni, 2 alemanyes que han acabat l'universitat, Mike, un austriac molt desagradable que vaig coneixer a Australia , es va passar els 3 primers dies perseguint-me pel resort...INAGUANTABLE!! SORT que va marxar!!! Dave, un angles molt pintoresc, Graces+Allison+Frances, 3 irlandeses molt pero que molt, molt divertides!, Jake, un angles que no para de xerrar...(ni sota l'aigua!), Sue i Butt, una parella de Nova Zelanda que intentaven emparallar-me amb el seu fill!! jajaja , com vam riure! JeyJey, un altre austriac, pero aquest molt maco i MOLT guapo, etc... Total, que amb la gent que ja havia conegut durant el viatge....el meu piset semblara "Les Rambles"!!! I jo tinc casa a mig mon!!

El resort era un paradis (si hagues fet sol..) http://www.octopusresort.com/, platja de sorra blanca, tot envoltat de muntanyes cobertes de selva i palmeres, el menjar increiblement delicios, el personal simpatiquissim, i el millor de tot, just a davant del resort (ni a 10 mts) hi havia una barrera de coral impressionant!!! Berti, m'he enrecordat molt de tu!! Haguessis disfrutat com una boja!

He fet snorkle 2 vegades per dia amb la parella d'americans (son uns fanatics del snorkle) i hem vist una quantitat de peixos i coral amb uns colors increibles! Molt millor que la d'Australia!..Ara soc una fan del snorkle!

Els primers dies estava tot el dia amb la Linda i el Michael xerrant, jugant al Scrabble (en angles...una partida no vaig quedar l'ultima..tot un record jajaja), fent snorkle...i la gent mes jove estaven una mica extranyats, fins que em va venir el Jake i em pregunta *Com es que sempre estas amb ells?Son molt mes grans.* i jo *Son super vitals i tenen unes vides tan interessants que amb les converses que tenim estic aprenent moltes coses, aixo es el que te la gent gran, pots aprendre molt si vols...* Total que en Jake es va sumar al grup, despres en JeyJey, etc..., al final erem un grup d'uns 15 i tots em van donar la rao!!

Son una parella molt pero que molt jove de cor i esperit.

*Bula : Hola en Fijia

*Vinaka: Gracies en Fijia

Avui volo cap a San Francisco!

******************************************************

Tinc que donar 2 noticies molt importants...Estic que no m'ho crec!

1* La meva avia esta curada del tot!

2* He guanyat el judici que tenia pendent desde fa 10 anys (testament)!!!!

Les 2 noticies que em podien fer mes felic en aquest mon van arribar ahir! No m'ho puc creure!!

Ara nomes tinc ganes d'arribar i celebrar-ho amb tota la gent que estimo! No puc esperar! Estic molt enyorada!

Preparatius per Fiji......

2008-05-02T20:24:00.000-07:00

Crec que el meu planning de vida a les Fiji queda clar a la foto...o no??

*Jorge, si tens rao aixo de les Fiji es molt dur (mosquits, calor, etc...), pero algu ha de fer la feina bruta!! Resistire el millor que pugui...;-)

* Ona, si esta clar que aquest estiu...no em podre moure de Comarruga i de Sitges.....que tampoc esta gens malament..jejejejeje.

*Tossi, t'he enviat l'ultim cd de Nz....no crec que envii mes....Com vas perdre tot aixo ???!!!!

* Isabel, Jess, Gemmi, Merce, Tere i Marcos, Pili, Marc, Eli, family... i tothom vaja! Ja m'he comprat el bitllet de London a Bcn, amb British al final, sino era molt follon, arribo el dia 20/05...a les 19.30 a Bcn!!!!! Ja nomes em queden 15 dies de viatge...es molt fort!! Ha passat molt rapid.!! Nomes 15 dies......!!!!

Crec que estareu uns quants dies sense noticies de mi......al paradis no hi ha res!!! Ptons per totes i tots!!! Muuuuuaaaaks!

Resum de Nova Zelanda

2008-05-02T19:55:00.000-07:00

* Allotjament, hem fet un mix entre els YHA (http://www.yha.co.nz/default) que generalment estan molt be, i hostels de la cadena BBH (http://www.bbh.co.nz/), els 2 estan
molt be, BBH te mes hostels a cada lloc per escollir, per aixo hem anat combinant.
Mitja de preu per nit 25$ = 13 euros.
* A Nz tot esta basat perque facis esports d'aventura (per ex. bungy jumping=puenting o skydiving=paracaigudisme). Has d'anar amb compte, perque com comencis a fer totes aquestes activitats......t'arruines en 2 dies! Es carissim!! Jo no he fet cap, xq he fet cas del consell de la meva sister Mireia, * Lauri, no facis res que puguis fer a Bcn, imagina't que et fas mal i t'esgarra el que et quedi de viatge....Mireions!! molt bon consell carinyo, i per una vegada t'he fet cas..jejeje, tambe ha influit que la meva economia ja ha entrat en zona de risc....pero encara em vull llencar en paracaigudes a Ampuriabrava (http://www.skydiveempuriabrava.com/index.php?id=1), aixo ho fare ja a casa!! Algu s'apunta???
*Ho tenen tot muntat perfecte pel turisme, a quasi cada poble hi ha una I-site (of. turisme) a on t'informen de tot, i si vols fer alguna cosa, quasi no has de pensar xq t'ho organitzen tot!
*Es millor llogar un cotxe, pots veure moltes mes coses i es mes economic. Si tens cotxe pots arribar al principi dels trekkings per exemple, sino has d'agafar un bus especial (shuttles) que acostumen a ser bastant cars.
*A Nz, tot es "world's"...es a dir, el glaciar"mes" dinamic "del mon", el tren "mes" escenic "del mon", el llac "mes" llarg "del mon"...TOT!! I sino es el 2n del mon....!
*Hi han uns paisatges preciosos de mar i platja, aqui he vist la platja"mes" maca "del mon"...ja se m'ha enganxat el rotllo kiwi!! Pero es veritat, la platja Wharariki es de somni! I muntanya...tot tipus de muntanya, nevades, amb bosc, pelades (com m'agraden a mi!)
* Tothom tenia rao, l'illa sud es mes espectacular, pero a l'illa nord hi ha el Tongariro Crossing, que per mi es el mes precios que he vist a NZ....em vaig enamorar del Tongariro!.
* Hem tingut una sort que no ens ho creiem amb el temps!! Totes les fotos amb sol!! No ho pot dir tothom aixo...Moltissima sort!
* En resum, NZ no m'ha decebut, ha complert totes les meves expectatives! Tinc clar que tornare, m'han quedat coses per veure...I love NZ!!!!!

Tranzalpine...ultims dies a NZ.

2008-05-02T19:45:00.000-07:00

Aixo s'acaba...quina pena....es el meu ultim dia a NZ, dema volo cap a Fiji....quina pena..jajajajaja.

Ahir vaig estar tot el dia al Tranzalpine tren (http://www.tranzalpine.co.nz/), un tren escenic que va desde Christchurch fins a Greymouth i creua pel mig de les muntanyes nevades de l'Arthur Pass National Park, pel costat de llacs d'alta muntanya i uns paisatges increibles.

231 kms i 9h de tren, va ser el final perfecte per NZ, un dia sencer veient un resum del seus paisatges des d'una finestra enorme per gaudir-los encara mes!

Ahir va marxar en James....quina pena...buuuuaaa!! No, aquesta vegada no vaig plorar xq va marxar a les 3.30 del mati...jo estava dormint o sigui que no vaig poder fer el "show " ;-).

Els "3 mosqueters" ens hem separat del tot....ara comenca un altre viatge per tots, pero ens tornarem a veure a Bcn...ens ho hem passat genial!

James.......el Ferran Adria!!!

2008-04-29T22:58:00.000-07:00

En Jaume es posa molt content quan troba peanut butter (mantega de cacahuet) al super, en realitat es posa molt content quan va al super. Va al super pel mati per comprar peanut butter per esmorzar, va al super al 1/2 dia per fer uns bocates per dinar, i a la nit va al super per comprar carn per sopar. A en James li encanta cuinar, pero....mmmmmmmmmm.....ara que ho penso, crec que li agrada mes anar al super!

James tambe es un noi una mica despistat...pero afortunat. Ha perdut: una funda de camara, 2 bateries de camara, 2 ulleres de sol i el passaport..entre d'altres coses. Una de les bateries li va donar un noi que venia darrera a la Tongariro Crossing i el passaport li van tornar a la comisaria de Wellington...ja ho diem be....despistat pero molt afortunat!!! No creieu?

* Frase caract : Tinc que anar al super....

* Menjar pref. : Peanut butter.

* Prograna Tv pref : Cuina per solters.

Un dia al cotxe........

2008-04-29T22:47:00.000-07:00

Ja amb el maleter carregat fins el tope, arranquem i comencem la ruta, promig d'hores de conduccio diaries...de 3 a 6h!! Depen del dia i del proxim desti...a l'illa sud hem conduit 3.300 kms...tinc que calcular l'illa nord...moraleja....Nova Zelanda no es tan petit com ens pensavem!...

la radio no pilla res, posem uns del 2 cd's que hem comprat de megaoferta (Greatest hits d'A-ha o Dones del jazz )...sona "Take on me" la 1a canco del cd d'A-ha ....conduim....torna a sonar "Take on me"......mirem el mapa...si anem be!....conduim.....torna a sona "Take on me"....parem a posar benzina (promig de 25$nz = 13 euros al dia).....ara s'ha de girar a l'esquerra segons el mapa.....torna a sonar "Take on me".......veiem paisatges preciosos......torna a sonar "Take on me"....el cd del jazz no ha triunfat gaire....ara en James i la Cris odien A-Ha de per vida...i al Denis i a mi ens continua agradant com abans...;-)

*Foto 2: El nostre Lancia Subaru...jajaja, com li vaig dir a la Merce....noooo es un Subaru Legacy...

Solucio al tema correcaminos.....

2008-04-28T15:46:00.000-07:00

El Jorge ja ha trobat la solucio per poder agafar a en "Denis el Correcaminos"....jajajajaja, es que no puc!!! Es bonissim!!!!!!! Jorge estas fet un artista de veritat!! Bonissim pero molt!!!

Ahir vam deixar al Denis, que agafava un vaixell i marxava a Stewart Island....jo plorant com una madalena.....soc una blandengue...a mes que una de les coses que mes odio al mon...son les despedides....no puc amb elles....ja el trobo molt a faltar..snif snif.. despres nosaltres vam fer la Costa de les Catlins, que tampoc es una cosa molt espectacular (des del meu punt de vista..), ara estem a Dunedin (es una ciutat mona), i per la tarda marxem al Lake Tekapo....dema ja estare a Christchurch i el dia 04/05....volo a les Fiji...ja esta tot organitzat, em venen a buscar a l'aeroport i tot, tranquils ja us donare mes detalls abans de marxar cap alla...:-)

* Berti, supermami!!! carinyo jo si que tinc ganes de coneixer al David i veure al Teito, Nil i al Polete, ja m'ha dit l'Ona que estan per menjarse'ls!!

* Soni, jo tambe tinc ganes de veure't a tu i a la princesa, i al teu maridet...que a veure que ha fet...jejejeje.....ja m'explicaras perque no has agafat l'excedencia...

* Isabel, vull veure una foto de tu fent escalada..no m'ho crec!!! jajaja

* Tossi meva, t'he enviat 2 cds mes....un amb les d'Australia que no es veien i unes de NZ.

Un mati qualsevol....

2008-04-28T15:24:00.000-07:00

1 - 2 -

3 - 4 -

1 -Faig les maletes, com cada mati des de fa 3 mesos, es a dir que he fet les maletes 90 vegades.
2 -Carrego les maletes i la nevereta del menjar.
3- Me'n vaig cap al cotxe per carregar el "maleter" (es diu aixi?).
4- "Maleter" carregat.....sobra molt espai eh??? ;-)

Mildford Sound - 28/04 i en Denis marxa...buuuuaaa

2008-04-26T23:15:00.000-07:00

Mildford Sound, 22 kms de fiords. Mildford es sinonim de pluja.....que es el que hem tingut avui ...of course!! Vam fer un mini creuer de 2 hores i 1/2, va estar be....des del meu punt de vista....be i ja esta...es que tothom amb qui parles et diu que el Mildford es taaaaaaaaannnnnnnnn impressionant...un altre vegada el criteri de la gent..., sort que ja no em deixo enredar facilment i ja tenia clar que tampoc m'impressionaria moltissim!

************************************************************************

Estic mooooooooolt trista.....en Denis marxa dema....i el trobare molt a faltar....snif snif, ell fa una altre ruta....perque encara que ens fem aquest perfils....ens hem fet molt amics, i ens ho passem genial junts!....snif, snif, snif....molt a faltar....de veritat! Gracies a ell Nz ha sigut increible!

* Bueno que !! Tant catxonddeo que s'ha muntat amb el meu perfil...jejeje i ara no diueu res de del Denis?? Ehhhh...Tossi i Jorge??

* Ona , el Denis al seu blog diu que soc molt maca i simpatica, ja esta, t'he fet un resum...:-)

*Isabel, el missatge perfecte! Tenia por de que haguessis tingut un dels teus rampells..pero perfecte carinyo! ptonas

* Ale, neni!!! vuelvo....el 20 de mayo...buuuuaaaa, cuando venga cenita y nos ponemos al dia,..I promise!!!!

* Sergi (millor amic del Denis, si que ho ets! ;-)), es que he posat un missatge al blog del Denis..pero el tio em te bloquejada! Es que te por del que pugui dir! jajaja, es broma, i tan que se qui ets, em parla moltissim de tu!! Ja tinc ganes de coneixe't a Bcn.. a veure si em desbloqueja i intentare tornar a posar un comentari al seu blog. Ptons

Kepler Track-Te Anau a Mt Luxmore 25+26/04

2008-04-26T22:43:00.000-07:00

A Nova Zelanda a part d'haver-hi mil i una caminades d'un dia, hi han les Great Walks, que son trekkings de 2 a 5 dies. http://www.doc.govt.nz/templates/CustomSummary.aspx?id=42468

N'hi han de molt famoses com per exemple les de Fiorland National Park:

*Mildford Sound : http://www.doc.govt.nz/templates/trackandwalk.aspx?id=36688

*Routeborn Track : http://www.doc.govt.nz/templates/trackandwalk.aspx?id=36713

*Kepler Track : http://www.doc.govt.nz/templates/trackandwalk.aspx?id=36660

El tema es anar fent el cami i dormir als refugis que hi han al cami, com el "Carros de foc"(es diu aixi Tossi i Jose?) d'Aiguestortes.

S'ha de reservar amb varis mesos d'antel.lacio perque estan molt solicitats i no trobes lloc als refugis, a mes que deixen entrar a un num. limitat de gent al dia es reserva a traves de :

http://www.doc.govt.nz/templates/page.aspx?id=38567

Nosaltres (Denis, James i jo) com no teniem temps per fer una de 3 dies a mes que no hi havia lloc...vam fer una de 2 dies, pujar i baixar i fer una nit a la Kepler Track, que no es tan famosa com les altres 2. Vam dormir al refugi de Luxmore, que per cert tot el que son Great Walks i a temporada alta es carissim!!! 40$ = 20euros x nit, i no entra res! Ni sopar ni mantes ni res! Nomes tens una cuina de gas per cuinar, un matalas i lavabos, dutxes no! Es car o no, tossi?? A mes, es la nit que hem pagat mes cara de tot NZ! Els hostels valen 25$=13euros, per nit! o sigui que imagina't quina barra que tenen!!

Bueno al tema, vam fer la caminata de Te Anau (200 mts) fins el cim del Mt Luxmore ( 1485mts).......1200 mts de desnivell en un dia....crec que es molt, jo no ho tinc molt clar..pero les meves cames si que tenien clar que ens haviem passat....9 hores caminant!!! Aaaaaaaahhhhh!! Pero va valdre la pena, unes vistes impressionants i ja no es podia pujar mes alt!!! Al cim del mon!!! Ens va encantar perque vam fer una activitat que es surt totalment del la circuit turistic i a mes va ser increible! Pero tranquils...crec ja no caminare mes....rollo Forrest se ha acabado...jajajaja

*Foto 1 : fent la Kepler Track...James flipant amb el seu Ipod...

*Foto 2: El refu!!

*Foto 3: Els 3 al cim del Mt Luxmore!!!

*Foto 4: Sortida de sol des del refu....valia la pena o no???

Denis....el correcaminos.

2008-04-23T22:33:00.000-07:00

Llegamos al principio del trekking y....1, 2 ,3,....FUEGO!!!.....Denis empieza a caminar (lease * correr) por la montanya. Nosotros, con un ritmo mas pausado, al cabo de un rato, miramos hacia la cima, y vemos que se levanta una polvareda.....lo tenemos claro......es Denis que ya ha llegado!!! Suerte, que cuando acaba el trekking ....Denis ya tiene preparado su "tupperware" para recuperar fuerzas....que mejor que una "deliciosa" ensalada de remolacha, con alguna que otra patata y un toque de mostaza......
Denis cuando conduce, se siente "siniestro" (segun el *siniestro: es el que conduce por la izquierda(**)) pero al verlo entrar derrapando en las bodegas del wine tour, nos preguntamos, si que se sienta siniestro deberia empezar a preocuparnos....tendra otro oscuro significado?????

- Frase personal: * quiero caminar / vull caminar, caminar, caminar..........
- Comida preferida: remolacha
- Peli preferida: Forrest Gump

(**)- En Denis es frances, i encara que de vegades te alguna patinada (vease siniestro....jejejeje) li podeu escriure en catala, perque te un catala perfecte!!! A mes li encanta parlar en catala!

La Silver Fern i els "plumeros"

2008-04-22T16:31:00.000-07:00

La Silver Fern (Falguera platejada), es la planta nacional de NZ i el seu logo tambe (foto2).

Es una falguera que per la part de sota (segons els kiwis), es platajeda (foto 1), pero vaja, que als meus ulls es blanca, no platejada, i a mes la planta es una mica dificil de trobar.

La meva opinio es que la planta nacional de Nz es......els plumeros!! (foto3) Que es troben absolutament per tot arreu!!!!! Clar no es tan glamuros..pero s'ha de ser una mica realista....El Denis ja m'ha dit que hauria de demanar visita al president de NZ i fer-li obrir els ulls...jejejejeje

Ara estem a Queenstown, ciutat a davat del llac Wakatipu i rodejada per muntanyes.

Dema anem cap a Te Anau, i mirarem de fer un trekking de 2 dies i passar una nit a algun refugi...ho hem de mirar avui....

* Ona i Mireions : Felic dia de Sant Jordi per tu tambe!!! Guarda'm una rosa!!!!

FELIC DIA DE SANT JORDI PER TOTHOM!!! US DESITJO QUE US REGALIN MOLTES ROSES I LLIBRES!!!!!

Lake Wanaka i la Rob Roy Valley Track

2008-04-22T16:12:00.000-07:00

Quan passes del glaciars, es condueix per una carretera amb unes vistes d'unes muntanyes pelades enormes que t'hipnotitzen....

Vam estar al Lake Wanaka i al Lake Matheson.

I vam fer una altre trekking...si Jorge tens rao...ens esta comencant a agafar complexe de...Forrest Gump!!!! :-),caminant, caminant....vam anar al Mt Aspiring National Park...(precios!!) a on hi han mes de 100 glaciars, i vam fer un "mini" trekking de 4 hores per la Rob Roy Valley Track, de veritat que val la pena, com no esta dintre d'un circuit molt turistic, quasi no hi havia gent. Vas pujant per la muntanya pel mig d'un bosc que sembla encantat i al costat d'un riu d'aigua glaciar, amb un intens color blau cel, fins que arribes a un mirador que esta als peus del glaciar Rob Roy!

http://www.doc.govt.nz/templates/trackandwalk.aspx?id=36561

* Foto 1 : El Mount Cook reflectit al Lake Matheson

* Foto 2: Lluna plena sobre el Llac Wanaka

*Foto 3,4 : Rob Roy Walk

Jumpings al Fox Glacier.....

2008-04-22T16:09:00.000-07:00

No vaig poder evitar-ho................

Franz Josef i Fox Glaciers

2008-04-22T15:55:00.000-07:00

Franz Josef Glacier * 12 km de glaciar, es un dels glaciars mes dinamics del mon.

Diu la llegenda que una noia maori va perdre al seu estimat quan aquest escalava la muntanya i que les seves llagrimes es van gelar i es transformar en el glaciar.

Em vaig posar uns crampons...per primer vegada a la meva vida, i vaig anar a fer l'escalada pel glaciar....em va agradar molt l'experiencia...o sigui que els Big 5....ja us podeu preparar...eh Jose i Tossi?? jejejeje

Al dia seguent vam anar a l'altre, el Fox Glacier, que em va agradar molt mes que el Franz Josef, es mes petit...o sigui que menys turistic, i per mi mes espectacular. El James i jo vam creuar una corda que et prohibeix passar....si ja se que estava prohibit...pero com no hi ha ningu que controles....vam poder arribar al peu del glaciar! M'encanten els paisatges amb gel i neu!!

* Fotos 1,2,3 : Franz Josef Glacier

*Fotos 4,5 : Fox Glacier

* Com es forma un glaciar : http://es.wikipedia.org/wiki/Glaciar