divendres, 30 d’abril del 2010

Bolivia.....Carretera de la Mort!!!!!! Brutal!!!!!


Death Road.......baixada en bici.....BRUTAL!!!!! Es una passada.....comences la baixada desde 4.700 mts d-alcada, amb un paisatge d-alta muntanya que es precios!! I baixes 65 kms ¿crec...? pero amb unes baixades que us les podeu imaginar. Es una carretera molt perillosa, vas baixant per una carretera de pedres bastant estreta i amb uns precipicis al costat, que ja ens ho va dir el guia,si caus es mort segura. Li diuen la carretera de la mort, per la quantitat de gent que s-ha matat, en cotxe i en bici....Es una carretera que no deixa cabuda per un error, si t-equivoques i rellisques...pots tenir un problema serios....pero nosaltres SOM DEATH ROAD SURVIVORS!!! com diu la samarreta!!! va ser una passada!!!

Ah.....per cert... us presento les BAMBES DE LA MORT , batejades pel David. Me les vaig comprar per 2,5 euros a la Paz...per no embrutar les poques sabates que tinc pel viatge....que nomes tinc unes bambes i les botes Gore Tex....son mones eh??????? El detall de la cadeneta es brutal!!!jajajajaja.....la mes princesa de la carretera de la mort!!!!!


Alfons...amb cara de velocitat

Avui em quedo sola, estem a Arica , Chile, avui volo al sud de Xile, Punta Arenas, creuant tot el pais!!. I em separo del David i Alfons,....buaaaaaaaaaaa, els trobare molt a faltar, han sigut els millor companys de viatge que podia trobar...impressionants!!!! Son the best!!!!!

1- El teclat continua com una cabra.
2- Princess Dobon!!!! la foto es monissima ....jajaja estas fatal princesss!!!! Al noi d-Ushuaia, li enviare un mail quan sapiga mes o menys quan estare per alla...que encara no ho se...un petonas wapi meva!!!
3- Sandra - Castellbisbal....carinyo meu acabo de veure el teu mail...MOLTES PERO QUE MOLTES FELICITATS!! S-ha comencat a complir rapid el que et vaig desitjar ahir no??? Estic molt contenta per vosaltres!! un petonas per tots!!
4- Gem......que guai que has entrat!! Un petonas wapi!! El viatge molt pero que molt be!!!
5- Soni..... Molt guai dels kilos....espero que molts mes carinyo!!!! Un peto pels 2 i per la princess...
6- Olguita... nina gracies per anar controlant my house!! Muakis
7- Family......tranquis que estare be!!!! molts petons per tots...Ona, Mire, Berti, Tito..nens...muuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaa
8- Crec que no em deixo a ningu...sino al proxim post!!!!

Tiwanaku - Llac Titikaka - Illa del Sol

Vam anar a les restes arquelogiques de Tiwanaku, una civilitzacio quasi desconeguda anterior als Incas......no es tenen moltes dades, la veritat es que a les restes quasi no es veu res, i a mi que m'agrada molt el tema pedres, doncs em va semblar un mica pobre, perque clar m'agrada el  tema pedres pero si hi ha alguna cosa per veure, si tinc que utilitzar massa l-imaginacio per fer-me una idea (que era el cas)....doncs ja no es tant interessant, pero vaja que va estar be..Diuen que d-aqui 10 anys (es el que tenen previst) ja hauran desenterrat la piramide que hi ha...... igual vam anar a visitar el que podria ser el descobriment arquieologic del segle!!! D'aqui 10 anys ho sabrem!! jejejeje... Poso una foto perque no es digui....


I vam anar al llac Titikaka...impressionant!!! Mes de 8.800 kms 2 d'aigua...sembla un mar!!! Vam anar amb un guia molt maco (David) que ens va explicar tota la cultura i mites de l'Illa del Sol..una meca pel moviment hippy pel que vam veure, ens hagues agradat poder estar mes temps a l-illa i a Copacabana, pero tot no pot ser!!Al menys ho vam veure!!




ps- Esta escrit raro....perque el teclat del ciber s-ha tornat boig........i les tecles no corresponen al que ha de ser....Que lo sepais!!

dilluns, 26 d’abril del 2010

Sucre - Potosi

(Vestits de mineros)

Sucre és la capital constitucional de la República de Bolívia i del departament de Chuquisaca, situada al sud de la part central del país, es a on esta el der judicial de Bolivia.
El 1991, Sucre és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Milers de turistes són atrets cada any per aquesta capital del barroc amb edificis blancs datant dels segles XVIII i XIX.

Vam tenir una mica de "bajon" al arribar, perque venim de mes de 2 o 3 setmanes de veure cada dia paisatges espectaculars, i clar el nivell i tipus de viatge a Bolivia a canviat radicalment, aquí és més cultural i  veure gent, ens va costar una mica però al final li vam pillar el gustillo a Sucre. Una ciutat universitaria, molt mona amb tot de cases blanques.

Aquest 2 últims dies hem estat a Potosi, la 3a ciutat més alta del món,tambe molt maca i amb molt d'ambient,  i a o estan el Cerro Rico. Mines de plata d'on  Espanya, i la seva corona, van expoliar tota la plata, fent servir als indígenes com esclaus, als quals fein estar inclús 6 mesos seguits sense sortir de la mina, extraient els minerals, en definitiva com sempre 1 altre exemple de la crueltat i inhumanitat de la naturalesa humana que sempre ens acompanya a llag de l'historia....es increible, som molt pitjor que els animals!!

 Ara mateix el cerro despre de l'expoli que va teir durant mes de 400 anys, ja no te la riquesa que tenia abans, esta clar, pero encara esta actiu, hi treballen miners bolivians, treballant tota la setmana un barbaritat d'hores, perque les empreses lis paguin per 50 kg de minerals a uns 15 euros....no comments...el tema esta clar que no ha canviat gare..

(Foto del cerro Rico)
Paso el link del wikipedia de Potosi, que es molt interessant...:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Potos%C3%AD

Vam visitar une mines, i em va impactar bastant, anar baixant per tot els tunels i anar trobant miners que hi treballen, en unes condiciones fatals...(fotos de dalt)
Foto de ball Potosino amb vestits tipics de Potosi:



Ara estem a La Paz, acabem d'arribar despres de 9 hores de bus. I ens esperen uns quants dies una mica estressants, ja que volem veure la isla del Sol, el llac Titicaca, fer la baixada en bici de la carretera de la muerte i anar a les restes arqueologiques de Tihahuanaco....o sigui....mmmmmm...que molt de relax no tindrem...jejejeje.

Muakssssssssssssss

1- Tossi ja tia no ves con las aventurilla......que fa la Laureta????
2-Jose i Marcos: Nepal?......mmmmmmmm.............millor no dic res...jejejejejejejejej, pero estic molt contenta!!!! jajajaja...muakis wapos!!! Aneu-me informant via e-mail!!!!
3-Jess i Pili, besitos wapis!!
4- Anonim, gracies per tota la info que em va donar el/la anonim en el post del ert, acabo d'arribar a La Paz o sigui que ja us explicare..per cert qui ets??
5- Ona, Mire, Berti, Tito.....petons per tot i els nens !!!

divendres, 23 d’abril del 2010

Salar d’Uyuni



El salar mes gran del mon…12.000 km2..es com un mar de sal….es increible, no veus a on acaba….aixo va ser al dia seguent del segrest, i perque veieu que estic i estem be, penjo algunes de les fotos que vam fer…vaja catxondeo!!! Podiem haver estat tot el dia fent fotos!!!!

Ara ja estem a Bolivia, ahir vam arribat en bus a Sucre…a veure com evoluciona el viatge…esperem que no hi hagin mes ensurts d’aquests!!! No crec….

Muakis!!!!!

Segrestats a Bolivia!!!!


 







Si es cert…anavem fent la ruta per la llagunes altiplaniques, despres d’haver dormit en un refugi a quasi 5.00 mts d’al´çada, amb una mica de mal de cap, pel mal d’altura…res que no pugui solucionar, una espidifen (magic!) i unes fulles coca….quan ens vam topar amb un “bloqueo” que le dicen aquí. Estavem circulant per la zona d’Uyuni, una zona super aillada, i en la qual quasi no tenen ni electricitat, ni camins pavimentats, ni aigua, tot es sorra i carreteres molt precaries, i a mes s’intalen empreses estrangeres que robes el pocs recursos naturals que tenen!!…quan un” bloqueo” ens va fer aturar la ruta. Estan reclamant millores en tots aquest problems al govern , el qual, com sempre no fa cas…cosa que no acabo d’entendre, perque en teoria l’Evo Morales es un indigena, i quan va pujar al poder va dir que faria tot per ajudar, als seus (tot com sempre mentida!! Quin fastic em fan els politics!!)… Bueno el tema, que com no poden fer res, van decidir parar als turistes i reternir-nos per fer força i que vingues la premsa….En un principi no estavem molt preocupats, vam pensar que seria un moment i ja esta, pero van començar a venir bolivians, alguns amb pals pedres i passamuntanyes…i ja vaig començar a preocupar-me…..es va pujar un d’ells als sotres de cada un dels jeeps que anavem ( un total de 15 jeeps entre totes les agencies, un total de 90 turistes de totes les nacionalitats..) i ens van redirigir a un poble que  es diu Abaroa, a on no hi ha ni lavabos, ni menjar, ni a on dormir, i alla ens van tenir 8 hores!!!!! Pixant entre camions, i sense menjar res, amb un fred que et pelava, i fet reunions entre els jefes del pobles…que no s’aclaren ni ells, perque no hi ha cap tipus de nivell cultural de res,..Es posaven un bus per marxar a un altre poble, despres no, despres que no podiem marxar fins que no vingues la premsa, va venir una camara i  ens va filmar, pero tampoc ens van deixar marxar, despres que si haviem de pagar-los per dormir a “casa” seva i menjar…Despres que teniem que passar la nit als jeep i al dia seguent ja decidirien que fein amb nosaltress…despres ens deixaven marxar pero quan estavem arrancant els cotxes, es van començar a pujar al 1r cotxe els exaltats del poble tirant pedres i dient que no podiem marxar…aquí ja em vaig cagar!!!!…Total que sort que anava amb l’Alfons i el David, perque m’arriba  a passar aixo sola….i no se…..com hagues reaccionat…En definitiva al final a es 23h ens van deixar marxar i vam pder arribar al seguent poble a la 01 del mati…destrossats i flipant amb tot que que havia passat…I el dia seguent fent rutes alternatives perque no ens tornessin a enxampar…vaja que el tema va ser bastanat bastant heavy…..ara em ric pero tela!!! I jo nomes patia perque no sortis res d’aixo a la tv de Bcn….!! Impressionant, ara queda com una anécdota de viatges, la mes mes mes bestia que puc explicar fins ara, i espero que quedi aixi!!,aixo està clar!! Pero que en el moment ….era una situacio dantesca…com deia l’Alfons….tots tancat als jeep, al nostre un jeep de 6 anavem 7…o sigui que imagin’t el percal..per dormir tota la nit…….no comments!!!! De totes manreres espero que aconseguiexen les millores que demanen, perque no hi ha dret!!

Creuant els Andes desde Xile a Bolivia



Vam contractar un tour per arribar fins el salar d’Uyuni el mes gran del mon!! 12.00 km2… es una dimensio inimaginable….i quan ho veus encara t’impressiona mes!!!

El trajecte fins a Uyuni, es un especvtacle visual de paisatges ingualables de veritat, muntanyes i mes muntyanes, tot desert, roques, anilams salvatges quenomes vien a aueste alçades (bicuñas), llagunes altiplaniques, cada una d’un color diferent, que et sorpren de sobte al creuar una muntanya, una de color blanc, un altre de col turquesa..preciosa!!! com si en mig dels Andes hi hagues una platja paradisiaca….una altre de color vermell..totes amb flamencos bevent i volant. Vam estar tot el trajecte alucinant amb el paisatge , no paravem de dir….ala!!!! i fer fotos com bojos!! I jo no parava de pensar lo afortunada i privilegiada que soc per poder gaudir d’aquest espectacle de la naturalesa….i encara ho penso….fins que…….ENS VAN SEGRESTAR UNS CAMPEROLS BOLIVIANS!!!!!!

Geisers del Tatio * Fotos pendents

Salar de Atacama - Lagunas altiplanicas * Fotos pendents

Atacama - Valle de la Luna * Fotos pendents

Atacama - Valle de la Muerte * Fotos pendents

diumenge, 18 d’abril del 2010

Atacama

Informo que no em deixa penjar fotos!!!! Aghhhhhhh no se que passa, posaré el text i si em deixa penjar alguna foto bé sino un altre dia…

El divendres després de 22 hores de bus!!!! Vam arribar a San Pedro de Atacama....22 hores , que no va ser tan dramàtic, perqué vam, anar en classe premium, companyia Turbus, que és un seient que es fa llit, la bomba!!! Vam poder dormir, et posen pelis, et donen snacks, i bueno que bé però que 22 hores sòn 22 hores, això no t'ho treu ningú, i vam arribar bastant trinxats la veritat...

San Pedro de Atacama, és un poble en mig del no res (literal), enmig del desrert més sec del mòn!! Té molt d'encant, és maco i està ple de cibers, retaurants, bars, botigues i viuen totalment del turisme, especialment dels tours que et porten a veure tots els paisatge alucinants qu tenen al voltant.

El 1r dia vam fer l'excursió del Valle de la Muerte i del Valle de la Luna>, la més light de totes, però que en l'estat en le que estàvem (mateix dia que vam arribar...)ja va estar bé.
Sort que encara encara ens van quedar ànims a última hora per fer algun jumping jejejeje.

El 2n dia vam fer la de Lagunas Altiplanicas, a on vam visitar el Salar de Atacama, el 3r salar més gran del món i d’on es treu el 40 % de liti de tot el mòn.

Hi ha la Laguna de Chaxa, amb flamencos xilens.

I després en una espècie de camió com els de Kananga Tossi!!!!! Vam pujar a 4.200 mts a las Lagunas Altiplanicas, una paisatge preciós i salvatge, a mi aquest em va agradar molt però que molt molt molt….!!!

El 3 dia (avui…..) ens hem aixecat a les 3.30 per anar a los Geisers de Tatio…..amb la sort que hem vist totes les muntayes nevades, cosa que no passa mai!!! I tots el geisers naturals….no amb sabó com el de Nova Zelanda!!!!

I després hem anat a un poblat que es dia Cachupa, a on només viuen 5 pesones, i per acabar a fer una minicaminata de 20 min pel desert d’Atacama flipant!! Quina combinació de paisatges en una mateixa zona!! Preciós!!

Aquest vista també ha estat molt bé…ara estic zombi perduda…i aquest nit anem a un tour a un observatori astronomic!! Crec que serà impressionant encara que estigui totalmente destrossada!!

I bueno ja l’última,…demà me’n vaig cap a Bolivia en 1 tour que va al Salar d’Uyuni, el salar mé gran del mòn, és espectacular!!....el tour és de 3 dies i jo en teoria tornava cap San Pedro de Atacama i després cap al sud de Xile………peeeeeeeeeeeeeroooooooooooooo…els compis m’han liat per anar amb ells cap a Bolivia….he canviat el plans, estaré fent una ruta per Bolivia amb els compis fins el dia 30/04 i ja despreés si que me’n vaig cap a Torres del Pajne…………ai vaja liada que em van fer!!! Jejejeje..

Pròximes notícies desde Bolivia!! I en un 4 dies!!! No tindré internet abans!!!!

dimecres, 14 d’abril del 2010

Rapa Nui



Rapa Nui, és una illa especial, màgica, misteriosa i que t'atrapa. Tants anys amb tantes ganes de venir, i ha complert i superat les meves expectatives, tota l'illa en general és preciosa, un paisatge increible i salvatge, plena de cavalls salvatges corrent al seu aire per tota l'illa. ESTIC ENAMORADA DE RAPA NUI I DEL MOAIS!!!
Com és possible que a una illa tan petita i la més aillada del mòn hi hagi tanta història i una cultura tan especial??.. És màgica!!



Espero que us hagi agradat tant com a mi!! Avui he penjat moltes fotos i info eh??!! Demà bus 20 hores fins a Atacam, pròxim post des d'allà

Us deixo una dades més de rapa Nui.....Muaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Illa de Pasqua -  Rapa Nui:
L'illa de Pasqua (en castellà Isla de Pascua i en polinesi Rapa Nui o Gran Rapa) és una illa aïllada de la Polinèsia, situada 3.515 km a l'oest de Xile. És una província, d'una única comuna, de la regió de Valparaíso de Xile, inclosa en les anomenades «illes esporàdiques xilenes». Altres denominacions tradicionals són: Te Pito o te Henua («el melic del món») i Mata ki te Rangi («ulls que miren al cel»). L'illa és famosa per les nombroses escultures de pedra, anomenades moais, que es troben al llarg de la costa.
El lloc habitat més pròxim és l'illa Pitcairn, a 2.075 km a l'oest. La major part dels 3.300 habitants viuen a la capital Hanga Roa.
Les coordinades geogràfiques de l'illa són 27° 7′ 10″ S, 109° 21′ 17″ O / -27.11944, -109.35472(i) 27° 7′ 10″ S, 109° 21′ 17″ O / -27.11944, -109.35472. Es pot localitzar aproximadament a la mateixa latitud de la ciutat xilena de Caldera. El fet que disti de 3600 km de la costa xilena per l'est i de 2.075 km per l'oest la converteixen en el punt de la Terra més allunyat d'un altre, fet que contribuí en el passat al seu aïllament de la resta del món, a més de convertir-la en el territori més occidental de Xile.

L'Illa de Pasqua també té la particularitat, juntament amb l'Illa Sala i Gómez, que maté un fus horari diferent al de la Xile continental. L'Illa de Pasqua està en el fus horari UTC-6 i a l'estiu es trasllada al fus UTC-5. D'aquesta manera es manté permanentment a dues hores de diferència amb la resta de Xile.

L'illa va ser ocupada pels polinesis, probablement des de les illes de Mangareva o Pitcairn. Amb la reconstrucció de les genealogies de tradició oral es dedueix que va ser al segle V que va arribar el primer rei Hotu Matu'a. Segons aquestes tradicions orals, es distingeixen dues ètnies enfrontades: els orelles llargues i els orelles curtes. L'illa va desenvolupar, en el seu aïllament i amb uns recursos escassos, una civilització relativament avançada i complexa. Continua sent un misteri la tècnica utilitzada per transportar i aixecar el moais (blocs de basalt fins a 9 m d'alçada esculpits a 20 km de l'emplaçament), i continua sent indesxifrable l'escriptura rongorongo, l'única existent de la cultura polinèsia.
A partir de l'any 1600 la civilització de l'illa de Pasqua va degenerar dràsticament per culpa de la superpoblació, la desforestació i la sobreexplotació dels limitats recursos naturals.

Probablement va ser trobada pel pirata anglès Edward Davis el 1686. Com que no la va situar correctament, durant molt de temps els exploradors van estar buscant l'anomenada Terra de Davis.

Va ser el neerlandès Jakob Roggeveen que la va descobrir el dia de Pasqua de 1722.

El 1770 Felipe González de Haedo en pren possessió en nom del rei Carles III, i l'anomena illa de San Carlos. Però l'expedició no va tenir continuïtat. L'explorador anglès James Cook, el 1774, i el francès La Pérouse, el 1786, van descriure i estudiar els habitants i la geografia de l'illa.

Després, el seu aïllament i la falta de recursos van fer que caigués en l'oblit. L'illa va caure en mans de caçadors d'esclaus peruans que van deportar els nadius a Perú i Xile, quedant només 111 habitants l'any 1877. Entre els negrers va destacar l'operació del masnoví Joan Maristany i Galceran.

Va ser annexionada per Xile l'any 1888 per Policarpo Toro.
El nom polinesi de Rapa Nui és modern, originat per immigrants polinesis de l'illa de Rapa, o Rapa Iti ('petita Rapa'). L'investigador Thor Heyerdahl manté que Rapa és el nom original de l'illa de Pasqua (Rapa Nui seria 'la vella Rapa'), i que Rapa Iti va ser anomenada per navegants provinents de Rapa Nui. Entre altres teories controvertides destaca la possible influència i immigració sud-americana formant una de les dues ètnies històriques. Un col•laborador de Heyerdahl va ser el barceloní Antoni Pujador i Estany.

Compis..Alfons i David!!

Us presento als meu nous compis de viatge , Alfons i David, fent el seu gran decobriment....un jumping!!Molt però que molt catxondos i divertits, sempre m'intenten saltar pasta, jajaja, a mi i a tothom eh??!! Entre ells es diuen "migos" abreviació de "amigos"....i els agraden molt els poko pokos, piscines naturals que es formen a les roques, tot el dia, "migo" paquí "poko poko" pallà....Viatgem junts fins Bolívia!! A la foto amb el cotxe que vam llogar a Rapa Nui.
 

Volcà Rano Kau i poblat cerimonial Orongo


Orongo era el punt de partida per la carrera que definia qui seria el pròxim líder de l'illa (competició de Make Make), era una competició democràtica que es va instaurar quan la monarquia es va abolir. Els més forts o líders de cada clan, havien de baixar per l'acantilat (tela...!!!), nedar fins les illes Motu, esperar a que l'au Manutara poses un ou, i nedar de tornada amb l'ou al cap, pujar per l'acantilat, i el primer que arribava amb l'ou intacte era el guanyador. Dit així sembla fàcil però, si veus l'acantilat i les onades que trenquen a les illes.....i la distància, ja no ho creus fàcil...

Ahu Tongariki


 

Una visió impressionant...ja se que em faig repetitiva...però és que és veritat!!!! A més que l'illa hi ha molt poc turisme el que fa que tinguis una sensació de l'illa encara més especial, el 1r dia que vaig anar a Tongariki...estava sola!!!, no m'ho podia creure!
Ahu Tongariki, 15 moias a sobre de l'AHU (plataforma). Aquest Moias els van reconstruir perquè un tsunami els va llençar més de 100 mts terra cap a dintre. La sortida del sol a Tongariki, sense paraules...indescriptible.....