Dimecres 7 de desembre
Shetland del Sud- Deception Island
Ja estem a les Shetland del Sud, Deception Island, és un focus d'activitat sísmica i volcànica de l'Antàrtida, sent el principal volcà actiu de la conca de l'estret de Bransfield.
L'illa alberga al seu interior una gran badia, anomenada Foster, que té una estreta obertura d'uns 150 m, anomenada Manxes de Neptú, que la comunica amb l'exterior.
Sobre seu nom hi ha una llegenda: bàsicament parla del sentiment provocat en el seu moment per la creença que existien fabulosos tresors de pirates i bucaners que, un cop allà, no van aparèixer mai. Encara que, això sí, el veritable tresor de l'illa és el port natural protegit dels vents i relativament temperat, que baleners i caçadors de foques van utilitzar per molts anys per desenvolupar una molt lucrativa activitat comercial.
En 1839 el tinent nord-americà Charles Wilkes, va visitar l'illa i va fer estudis d'estratègia naval. Aquest mateix any el francès Jules Dumont D'Urville als vaixells Astrolabe i Zele, cartografiar l'illa.
El 1908, en el seu 2n viatge a l'Antàrtida, el francès Jean-Baptiste Charcot va visitar les companyies baleneres noruegues i la xilena.
Al març de 1941 el vaixell britànic HMS Queen of Bermuda va ser enviat a destruir dipòsits de carbó i tancs de petroli de l'antiga estació balenera noruega de la Hektor Whaling Company, que va operar entre 1912 i 1931, per prevenir la seva possible ús per alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
El 4 desembre 1967 mitjançant un cable a l'Argentina es difonia la notícia: "Sobre la badia i les platges de l'illa Decepció, improvisadament cau una pluja de pedres" Durant el 5 de desembre de 1967 la precipitació pètria havia cessat, per donar pas a una enorme columna de gasos i vapors, que projectada fins a més de mil sis-cents metres, formava el típic fong eruptiu. La violenta explosió volcànica va destruir les bases xilenes Pedro Aguirre Truja, Gutiérrez Vargas i la base britànica . Aquesta última va ser reocupada des del 4 de desembre de 1968 fins el 23 de febrer de 1969.
En la primera dècada del segle XXI funcionen dues bases d'estiu, l'argentina Decepció i l'espanyola Gabriel de Castella.
Nosaltres vam baixar a la Whalers Bay, i vam veure totes les restes que han quedat de les bases baleneres……………………………. I després…………………………………………..ENS VAM BANYAR A L’ANTÀRTIDAAAAAAAAAAAAAAAA!!! Ueeeeeeeeeeeeeeeee, la Bea, Esther i jo, ……algunes proves….gràfiques!!!
Estava mooooooooooolt fredaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, però a la vorera, la sorra estava mooooooolt calenta, o sigui que vam entrar i sortir corrent, la veritat és que a la primera no ens vam mullar el cap......és que estava molt freeeeeeeeeeeeedaaaaaaaaaaa!!! Però va venir l’Agus i ens va dir….que: YA NOS ESTÁBAMOS METIENDO EN EL AGUA A MOJARNOS LA CABEZA…..Bea…tienes razón…lo teníamos que haber tirado al agua también jajajajaja….claro..... él con su equipación polar..tan fresco..pero, bé la veritat és que ens vam mullar el cap i TOT!! 2 vegades més!!! Que guapoooooooooooooooo!!!
Adéu Deception Island...ens queda un landing més només.....aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii quina pena........em començo a posar una mica trista......això s'acaba???? NO VULL!!!!!!
dimarts, 27 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada